dijous, de setembre 14, 2006

Homenatge dels mariachis a Tristany. Gràcies a tots! .



No, no m'el mereixo no, aquest homenatge. Desde la meva nimiesa, a voltes, s'em fan incomprensibles aquests reconeixements que no encaixen amb les limitacions incontestables de la meva persona.
S'equivocava el meu padrí, un ex-alcalde franquista, al possar-me el nom del "poverel.lo d'Assis", Sant Francesc, aquell que es glorificava en la misèria?, doncs no. No va ser un fet casual, sino un dur presagi. La identificació amb les més humils de les bestioles era la meva marca. Ho duia escrit al front.
No és estrany doncs que jo no creiés, com Darwin, que venia del mico, sino que desde petit era conscient que jo venia de les formigues, i més concretament d'una formiga reina valenciana.
Tampoc ha de sobtar que quan de petit m'obligaven a anar a missa, quan el capellà deia: "perqué Déu ha vist la petitesa de la seva serventa", jo tingués clar que parlaven de mi.
O que quan anava al super i llegia a una bossa: pèssols petits, jo em posava de mal humor perqué em pensava que era una indirecta i que ho feien per ofendrem.
Tot això m´ha marcat.
Jo que era el segon més baixet de la classe, i casi tothom em mirava per sobre, i un dia el que era el més baixet va desaparèixer i vaig passar a ser-ho jo...però jo no el vaig matar, no m'interessava.
Jo que volia ser el Simón Bolivar de Catalunya i he acabat d'interventor a una taula electoral, per ERC.
Jo que volia ser el Xumàker i resulta que em treuen el carnet de conduïr per no haber-lo renovat a temps i ademés volen que vagi a fer els papers a un poblet que es diu Sabadell i que no sé ni on para, passo.
Jo que volia ser el Ferran Adrià i quan vull fer un plum-cake em queden les cireres al fons i la part de dalt crua.
Jo que volia ser el Bill Gates i resulta que no sé programar el DVD i tampoc sé posar a l´hora els rellotges digitals.
Jo que volia aprendre alemany i em van expulsar el primer dia.
Jo que volia a aprendre piano i la profesora va dimitir a la primera lliçó.
Jo que veia que tothom tenia familia i jo no.

Jo que....bueno, però tinc un bloc i una bicicleta del Dekatlón, de 125 euros.

Noves adhesions a l'homenatge a Tristany:

Desde la Gran Bretanya, Cliff Richard.

15 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

A veure, no m'ha quedat clar el text del teu post. Aniversari???? No em deixaràs en el dubte, oi?

Tristany ha dit...

Espera, ars, que encara no he posat el text. No ho he posat per l'aniversari, però, de fet, és aviat :)

arsvirtualis ha dit...

Ara entec l'autohomenatge... Què faríem sense nosaltres...

P.S.
Saps a qui em puc dirigir "amb nom" al club que em vas aconsellar???

Tristany ha dit...

:)
T'has de dirigir al Nani Escudé.

jaka ha dit...

Tristany... pues ojalá que te vaya bonito !!! (que crec que ja te hi va):))))

Iujuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu !!!

turrai ha dit...

que més vols!

arsvirtualis ha dit...

Gràcies, ho faré!

Tristany ha dit...

Jaka, molt agraït pels teus bons desitjos ;)

Tristany ha dit...

Turrai, doncs voldria que a la bicicleta de 125 euros del Dekatlón no se li afluixés el manillar quan baixo de Matadepera, m´evitaria atropellar als homes busca-espàrrecs-silvestres que volten per les voreres de la carretera :)

Tristany ha dit...

Ars, si vens a Terrassa ja ens veurem ;)

Adagio ha dit...

no vols ser ronaldinho?? xDD

arsvirtualis ha dit...

Tinc una neboda fent una "stage" a Terrassa fins passats nadals. Així que em passaré a veure-la i a si quedo amb algú del club. Et mantindré informat, al dia!

arsvirtualis ha dit...

Per cert, quines nenes més maques formen el cor, els vestidets són una monada... (o dessús..)

Tristany ha dit...

adagio, el Ronaldinho no m'entusiasme, per cada virgueria que fa perd 20 pilotes. Prefereixo el Messi.

Tristany ha dit...

Ars, d'acord, en farem un seguiment.
I sí, els vestidets són molt "cucus" :)