Marta, la nena del peixet vermell penjat d'un cordill.

Il.lustració cedida per l'Anna Sender

Hi ha moments a la vida de tota nena que, vulgues que no, una necessita estar sola. Retrobar-se amb ella mateixa. Cercar, dins la migradesa del seu bagatge vital, aquelles eines que la puguin ajudar a comprendre certs successos que, quan es tenen pocs anys, esdevenen inexplicables...

La Marta, doncs, va sortir de casa amb el seu peixet vermell lligat d'un cordill; va enfilar carrer amunt fins arribar al parc, es va asseure en un banc de fusta verda i es va posar a pensar i pensar i pensar :
"Les coses ara hi són, ara no hi són. Avui les veus i demà no. Un dia les tens i l'altre ja no...Amb el canari ja ens va passar...i també amb l'àvia, Però mira, m'ho van explicar i ho vaig entendre, sense problemes. Ara bé, quan m'he llevat ella encara era a la cuina ben tranquil.la. Mentre m'he vestit, m'he pentinat i he preparat els llibres per anar a l'escola no he notat res estrany. A casa ja no hi havia ningú;l'Oriol, el pare i la mare feia estona que eren fora. No sé, per moltes voltes i voltes que hi doni, per molt que m'hi escarrassi, no hi trobo resposta...On és la madalena del meu esmorzar???".

"No busquis en les preguntes, fes que les preguntes et trobin a tu". Q.V

Què hem de fer a una trista i hipotecada Casa Gran?

Què hem de fer a una trista i hipotecada Casa Gran si nosaltres el que volem és una Catalunya plena , lliure i sencera?. Deixem els tacticismes per als polítics i la lluita i el combat pel poble independentista amb dirigents INDEPENDENTISTES !.

Us podeu adherir aquí al Grup de suport a Joan Carretero.

Carretero i l'enigma de l'eina perduda

Després de la tempesta ve la calma. Benvingudes doncs les tempestes si aquestes esbaldeixen l'aire i espavilen els mosquits que en ell es gronxen. Deixem-nos, però, de prosa poètica i anem al gra!.

Si l'article d'en Carretero ha remogut consciències és pel simple fet que va dirigit al moll de l'os del problema. Les coses vistes des de la muntanya es veuen més clares. Tan clares com per copsar l'evidència que Catalunya no avança cap a la sobirania plena; ans al contrari, la castellanització cada cop és més forta, la subordinació al poder central més asfixiant i la nostra societat va perdent el seu nivell de benestar i l'economia perdent pistonada. Precisament succeeix tot el contrari del que preteníem els votants d'ERC quan li vam fer confiança. Davant l'evidència, la cúpula del partit ha optat per posar-se una bena als ulls, escriure un argumentari d'autojustificació i anar-lo repetint "urbi et orbe". Tot menys rectificar.
Els qui han expressat opinions oposades a l'article d'en Carretero ( a banda de l'inútil i recorrent de si és de dretes i tot això), s'han enrocat amb l'argument de la fidelitat al partit, que tot s´ha de fer des de dins, que Esquerra és l'eina que ens fa avançar cap a la independència amb la seva "influència" en el govern...Afirmacions, totes elles, que la realitat desmenteix a diari.

ERC és, en la seva línia actual, eina útil per la independència?.

Si no és així hem de tenir ben clar que:

-Ningú es deu a cap eina, és l'eina que es deu a la gent.

-La direcció ha d'aguantar l'eina, no l'eina a la direcció.

-L'eina és propietat del poble, no el poble propietat de l'eina.

Conclusió:

Si la direcció malbarata l'eina, aquesta ja no és útil al poble català; quan això passa el poble canvia d'eina ( o canvia la direcció per recuperar-la)

L'independentisme i la força de l'aigua

Digui el que digui en Carretero, faci el que faci, amb ell o sense ell; crec que és inevitable l'aparició d'una plataforma independendista transversal. Puigcercós i Carod persisteixen en la línia equivocada i Esquerra ja té més ex-votants que votants... i la cosa no s'atura. És obvi i evident que d'aquesta massa de gent en sorgirà alguna cosa. Quan l'aigua troba obstacles sempre descobreix camins nous. Tot plegat és un fenomen natural que està per sobre les tàctiques polítiques habituals.

Intentant entendre Esquerra.

Abans de res vull deixar clar que si critico Esquerra és perquè l'estimo ( en els paràmetres amatoris aplicables a un partit; o sigui, estimació que no és amor sinó apreci).
També tinc clar que si un dia demanés l'ingrés al partit em dirien: a tu no et volem, ets la llavor de l'heterodòxia i la dissidència!. I, crec, tindrien raó.
Intento entendre què fa Esquerra i no ho aconsegueixo.
Tema Carod-Puigcercós: per què em produeix l'estranya sensació que estem parlant de pomes quan el problema són les peres?.
Molt bé, molt bé...tots els mitjans de comunicació destaquen la renuncia de Carod a encapçalar les llistes al Parlament com una gran gesta. Ho presenten com una expressió de generositat que jo no sé veure. On és la generositat quan tot seguit s'apressa a proclamar: "no em desentenc, vull acompanyar-te al teu costat, en la primera línia del compromís polític"."continua el tàndem, continuem pedalant en la mateixa bicicleta i en la mateixa direcció", per acabar amb un lapidari "Tu ets l'home del partit, jo del Govern i Esquerra ens necessita a tots dos". A mi, sincerament, aquestes declaracions em produeixen una angúnia immensa. On són els principis republicans en aquesta actitud cesarista i messiànica de creure's imprescindibles?.
Com deia al principi, estem parlant de pomes ( el repartiment de càrrecs i poder entre els carodians i els seguidors de Puigcercós) quan el problema són les peres ( la línia política d'Esquerra).
Observeu que El Periódico i La Vanguardia beneeixen aquest pacte personal. Això és bo? No.
El que fa por als unionistes és una Esquerra independentista amb personalitat pròpia i no amistançada amb el poder. El pacte Carod-Puigcercós significa el progressiu afebliment del partit i la seva domesticació en la línea de seguir exercint el paper de complement subsidiari als dos partits majoritaris, CiU i PSC.
Vist des de fora, doncs, tot plegat dona la impressió d'una maniobra interna personal. Una mena de pacte per repartir-se els salvavides.
D'Esquerra esperem molt més que aquesta comèdia.
No hi ha ningú més ni cap altre estratègia política?.

Qui hi ha darrera l'intent d'espanyolitzar el Barça?

Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 21 de juliol de 1898 - serra de Guadarrama, 6 d'agost de 1936) fou president del FC Barcelona.

.Afusellat a la serra de Guadarrama, sense judici previ, per les tropes nacionalistes espanyoles.

Ha aparegut al Facebook un grup anomenat "culés y españoles". Es defineixen així: "Este grupo va dedicado a todas aquellas personas que aman el Barça y además se sienten españoles. Y es que ya estamos cansados de que asocien el barcelonismo con el nacionalismo.
Porque vivimos en el mejor país del mundo y somos del mejor equipo del mundo.
Força Barça y viva España".
Els seus fundadors es definèixen com "apolíticos" (mira, com el general Franco) y defensen que el nostre Barça es "patrimonio de todos los españoles" y que la bandera española és també la bandera del Barça; obviant que sota el jou d'aquesta bandera va ser assassinat, als marges d'una carretera del Guadarrama, Josep Sunyol; president del club i també del RACC.

Apolíticos diuen?.
Llegiu quines són les opinions del fundador d'aquest grup, publicades a el Confidencial Digital:

Francisco Javier Gil Moñino (03/06/2006) 07:29 p.m.

Me da igual quien sea el presidente de la COPE, lo que quiero es seguir levantándome todas las mañanas con Federico y acostarme todas las noches con Abellán, y que por fin el "molt honorable president de la Generalitat Catalana" sea Alejo Vidal-Quadras u otro que defienda la españolidad de mi región. Y si se me permite, que nuestra selección española sea campeona del mundo en Alemania (para tal fin, evitad que ZP vaya a ver ningún partido, es gafe).

Un altre dels vocals d'aquest grup ultra-nacionalista espanyol, Jordi Santamaria Griera, té un bloc (evidentment en castellà) titulat "Sandro Rossell president". ës una publicació anti-Laporta. L'autor la presenta amb aquestes paraules:
"Este blog se crea con la única intención de aupar a Sandro Rosell a la presidencia del Barça. Rosell, el que fuera vicepresidente deportivo durante los mejores tiempos del Laportismo, debe volver al palco del Camp Nou para sentar cátedra y aplicar todos aquellos sabios conceptos que solo él conoce.
Después de dos años viviendo en una nube, el barcelonismo debe volver a poner los pies en el suelo. Es decir, BIENVENIDOS AL MUNDO REAL…y a poder ser mediante SANDRO ROSELL como PRESIDENT".

En un altre bloc publicat pel tal Santamaria titulat "Real como la vida misma", escriu les següents, frases fent referència als resultats electorals dels ultra-nacionalistes espanyols de Ciudadanos:

"...los de Albert Rivera representarán con tres escaños a todos aquellos catalanes que nos sentimos sometidos a una política lingüística exacerbada y un nacionalismo excluyente sin precedentes"."Ahora todo el mundo sabrá qué: los comerciantes están obligados a poner sus rótulos en catalán, que se presiona para que el etiquetaje también lo sea, que se investiga el idioma de médicos y profesores y que els Governs anteriores habían tirado más dinero en promocionar el catalán que en invertir en infraestructuras"...

Doncs res, ja esteu avisats; aquestes són els "apolíticos ciudadanos del mundo y no-nacionalistas" que pretenen furtar la catalanitat del Barça. Uns altres de la corda imperialista de la COPE, C's, UPD i altres herbes..

Culés i catalans: ni una passa enrera!

L'ardit es bat per una engruna dolça de pau: si perd l’engruna vol llibertat. Serà la terra pels catalans. Gent castellana, l'allau no us val!
-Joan Salvat-Papasseit-Cançó futura.

Per què fa 295 anys que Espanya ens roba la cartera i només ens torna el DNI ?

Perquè, sabeu-ho tots, l'onze de setembre del mal any de 1714 no es va acabar una guerra espanyola sinó que va començar una criminal ofensiva per l'anihilació i explotació colonial de les terres de la nació catalana ocupada.
Perquè, sabeu-ho tots, el rei castellà-espanyol tenia aleshores la caixa buida i calia trobar nous pobles per saquejar. L'or i les riqueses d'Amèrica s'havien malbaratat en guerres dinàstiques i en la inútil i improductiva ostentació castellana; mentre, Anglaterra, Holanda i mig Europa construïa les bases del seu futur industrial i comercial.
Era i és tradició de la monarquia espanyola viure de la rapinya. Perduda la font d'ingressos americana, ara ens tocava pagar a nosaltres. El rei espanyol havia deixat les nacions americanes a la misèria; ara tocava fer el mateix amb mallorquins, valencians i catalans

De l'any 1625 és una frase sarcàstica del Conde Duque de Olivares, molt a to amb el seu tarannà violent i gens humanista: "ara que us hem 'asimilado', ja no heu de gastar diners en guerres contra nosaltres, sembla raonable que els diners que us estalvieu ens els pagueu en concepte d'impostos".
Vint anys més tard, el 1645, Francisco de Quevedo escriu: “en tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra”.

Espanya no és la nostra pàtria ni la nostra nació. España representa pels catalans: saqueig, desnacionalització i genocidi cultural.
Joanot Martorell, l'any 1469, profetitza que València "vendrà per temps en gran decaïment": "d’açò serà causa com serà poblada de moltes nacions de gents, que com se seran mesclats, la llavor que eixirà serà tan malvada..."(Tirant lo Blanch).
En dades extretes del bloc de Gerard Bajona "els catalans, cada any, li financem a l'Estat espanyol un 1,3 Plans Obama. Això vol dir que els catalans patim, en espoliació fiscal, més del que costa el Pla Obama a cada ciutadà nord-americà","cada ciutadà nord-americà pagarà, un cop a la vida, 2.300 euros en impostos que, a curt termini, li seran retornats en forma de despesa pública. En canvi, cada ciutadà català paga, cada any, 3.000 euros que no li són retornats de cap manera". Des de la reforma fiscal del ministre Borrell del 1986, cada família catalana ha estat saquejada pels espanyols amb 360.000 euros (60 milions de pessetes)!.

Així doncs, fa 295 anys que Espanya ens roba la cartera i només ens torna el DNI. Robar-nos la cartera és el que ens pertoca com a colònia que som de l'Espanya castellana; tornar-nos el DNI és fer-nos abaixar el cap amb un document que representa, ni més ni menys, el nostre certificat d'esclavatge; amb el DNI ens ho fan saber.

Prou demanar clemència, negociar o suplicar. Necessitem polítics que exigeixin la restitució de la nostra sobirania i llibertat.
Res des de la submissió. Tot des de la exigència, orgull i dignitat insobornable!

Causa comuna dels catalans: que ens tornin els diners i es quedin el DNI !

Per què la gent diu que la gent és dolenta si la gent són ells?

No ho sé.

Per què les formigues s'enfilen per les parets sense caure?

No ho sé.

No feu servir la frase "café para todos"

Aquest matí l'Artur Mas ho ha tornat a dir, fent referència al nou ministre Chaves, com a prova de càrrega per desacreditar-lo: "representa el café para todos".

La frase en qüestió, dita per un polític català, s'entén a Espanya com una mostra d'egoisme i insolidaritat, es tradueix en que els catalans només volem cafè per a nosaltres i els altres que es fotin. Aquesta frase és totalment enganyosa, equivocada i ens enfonsa el discurs polític.
La realitat no és que només volem cafè per a nosaltres sinó que ens neguem a acceptar que precisament nosaltres siguem qui quedem sense, mentre els altres repeteixen.
Que algú els hi faci veure als nostres polítics que utilitzar aquest recurs és un error majúscul. Nosaltres també volem cafè!. Per què hem d'estar tractats pitjor que els lleials espanyols de Ceuta i Melilla? (la resposta correcte és perquè som un país ocupat). Aquesta és la qüestió.

Joan Puigcercós, què et lliga al PSOE?

Estic esparverat i dolgut, molt dolgut. Us vaig votar fa dues legislatures. Creia que el primer tripartit seria bo per Catalunya; que seria la manera que l' Esquerra independentista entrés als feus socialistes i, amb un exercici brillant del poder polític, podriem anar incorporant nous sectors al servei de l'alliberament nacional. Com podia preveure que la insobornable ERC acabaria sent executora servil del programa del PSC?.
El primer toc d'alerta el va donar Joan Carretero. Va alçar la veu i va ser eliminat a major glòria de Madrid. D'ençà aquest episodi, farina plana; com si la por a perdre el càrrec hagués fet callar qualsevol desidència al diktat de Ferraz.
El nou govern Zapatero acaba d'encendre totes les alarmes. Fora caretes!, sembla que hagi dit el Gran Mentider: un presento un nou govern totalment jacobí, anti-català, incompetent i tan insultant pels catalans, que fins i tot goso nomenar una ministra de cultura que proclama que el castellà està discriminat a Catalunya!. No voleu caldo? doncs mil tasses.

Les alarmes no és que s'hagin disparat, sinó que fins i tot eixorden. I tu, Joan Puigcercós, no veus res, no sents res?.

Ningú t'ha fet saber que:
-L'estatut no es compleix per part del partit a qui dones el govern de Catalunya.
-El finançament tampoc...i a més a més en ens fan escarni: 1200 milions d'euros per Catalunya, 9.000 per la corrupta caixa socialista CCM.
-La llengua, la cultura i els mitjans de comunicació públics es van espanyolitzant i Catalunya i el català van reculant irremissiblement?.
-L'espoli fiscal cada dia és més gran. Saps que des de la reforma fiscal del ministre Borrell de l'any 1986 cada família catalana ha estat saquejada per Espanya amb 360.000 euros (60 milions de pessetes) que no tornaran més?.
-Els diners de l'estat per intentar frenar la crisi es dediquen integrament a salvar el complex econòmic especulatiu que ha fet créixer Madrid: la gran banca i les grans constructores. Ni un euro per la petita i mitjana empresa, per aquells qui realment creen bens i riquesa, per allò que manté la economia catalana. Fins i tot l'empresariat català està al punt de la revolta...i tu no veus res, no sents res. No t'adones que la cantarella de la pluja fina, els avenços socials,la governabilitat, la importància que l'independentisme estigui al govern...ja no se la creu ningú.

Cada dia que passa donant suport als socialistes, ERC perd centenars o milers de vots.
No serveix de res marcar paquet quan no toca si quan és imprescindible no es té valor per dir prou.
Pregunto: penseu rectificar o ens oferiu la perspectiva d'un esfondrament total de Catalunya?
Si no sabeu com rectificar us proposo una manera eficaç d'acabar amb el malson:
Doneu un mes de plaç a Madrid perquè es compleixi integrament l'estatut, el finançament i la totalitat de les transferències (tot això davant notari), si la resposta no es positiva: formació de governs ERC,CiU i altres grups catalanistes a totes les institucions on es tingui majoria (Generalitat, diputacions, consells comarcals, ajuntaments, ens públics...). Madrid tremolarà i Nicaragua encara més. Tinguem-ho clar, el poder només se'l venç prenent-li el poder. El PSOE s'agenollarà quan perdi la bicoca catalana.

Una foto que ho diu tot del pacte colonialista PP-PSOE

Veieu aquests homes que surten a la foto? (ja ho sé que sí, només era una introducció retòrica). Els quatre acaben de signar un pacte pel qual formaran un govern frontista a part de les terres basques de jurisdicció espanyola.
El fet d'haver signat un pacte, en principi, vol dir que tots hi estan d'acord...però alguna cosa falla. Per què dos estan més contents que un gínjol i els altres dos tenen l'expressió que fan els impúbers quan se'ls hi punxa la roda de la bicicleta el dia que l'estrenen?. Ja fa temps els quatre mals hòmens i els partits que representen, nacionalistes espanyols com són, i sota el diví guiatge de l'eix del mal, ço és: família francesa dels borbons, Conferència episcopal espanyola i hereus polítics del franquisme, van iniciar una estratègia per guanyar fraudulentament el que els urnes els hi negaven. Tots coneixeu el que ha significat la Ley de partidos com a instrument per pervertir la democràcia i les llibertats a Euskal Herria.
Doncs bé, gràcies al frau, poden dir que han "guanyat". I ara comença l'espectacle.

Els dos homes amb cara de pomes agres, Eguiguren y Ares, són els representants del PSOE; els altres dos, els que estan eufòrics, són els membres del PP, Oyarzabal y Barreda.
Riuen els del PP, riuen molt, han fet signar als socialistes (perquè aquesta ha estat la voluntat del Gran Mentider) un programa d'extrema dreta espanyolista consistent en substituir la identitat politica i cultural dels bascos per la dels castellano-espanyols. I els "problemes reals de la gent"?, bahhh, se'ls hi en fot!.
Quina cara voleu que posin sinó els senyors Eguiguren y Ares?. Qui ho havia de dir!. El més que centenari partit dels socialistes espanyols aplicant el programa dels hereus del general Franco i plegant-se a les ordres del borbó, Rouco Varela i Giménez Losantos. Ai, dels vells lluitadors socialistes i demòcrates bascos, com es deuen remoure a les seves tombes!

Petit exemple del sectarisme excloent del pacte PP-PSOE. Un d'els punts irrenunciables de l'acord espanyolista és eliminar dels mapes del temps tota referència a Navarra, sota l'excusa de representar una forma d'imperialisme basc. Ara bé, com justifiquen els espanyols que en els seus mapes hi veiem Portugal o el mateix Marroc?, dret diví, dret de conquesta?. Veieu a sota el mapa del temps del Diario de las Palmas i de tots els medis del grup Editorial Prensa Ibérica:

La reina d'Anglaterra s'ha fet gran.

Avui em feia mandra fer teòriques, filípiques de gust dubtós o metàfores d'aquelles que tant li agraden a l'Alfons López Tena i al Miguel de Unamuno.
Unes breus notes costumistes faré, doncs.

Res, que he vist la foto que s'ha fet el matrimoni Obama amb la reina d'Anglaterra i he pensat: s'ha fet gran la reina. Sense més.
També he decidit penjar un vídeo d'una magnífica interpretació del mític God save de Queen. Fer-vos notar una cosa que sempre he pensat. Als catalans ens falla la solemnitat, la litúrgia. la cerimònia. Potser masses gralles i flabiols i poca orquestra. Si volem ser una nació gran ens hem de presentar com una nació gran.
El dia que mani una mica tot això ho posarem en solfa.
Per acabar, fixeu-vos en una cosa del vídeo; tothom canta Déu salvi a la reina...menys la reina. No deu quedar massa bé que la mateixa reina canti que Déu la salvi a ella mateixa. Sempre ha estat molt modesta i senzilla la reina Elizabeth.