dilluns, de febrer 21, 2005

Diari íntim de Rosemary Pippermint


Rosemary Pippermint

Dia 22 d'abril de 1946

Són dos quart de nou del vespre del dia 22 d’abril de 1946. Avui he fet la meva Primera Comunió. Avui no soparé. Abans de posar-me al llit vull escriure quatre ratlles explicant aquells records, emocions i imatges que ara volen pel meu cap com papallones a la recerca de la seva flor i que vull que quedin escrites per sempre en el meu diari personal
.
Recordo el dia que, sortint de visitar al reverend Darren Reid, la tieta Nelly em va fer asseure una estoneta a un banc de Bird’s Place. Va agafar la meva mà molsudeta i em va dir: - estimada Rosemary, en el jardí de la teva vida, el dia de la Primera Comunió n’és la rosa més bonica i poncellada. Jo procuraré que tot surti a la perfecció i que el convit es recordi com el més esplendorós que s’hagi vist mai en tot Ohio des dels temps del general Lee, que Déu el tingui en sa Glòria. Em va fer un petó al front, es va posar bé el viso, que li sobresortia dos dits de les faldilles, i vam seguir el camí cap a casa.
Els dies següents la tieta es va entregar a una activitat frenètica; llibres de rebosteria amunt i avall, experiments a la cuina, trucades als convidats, reunions preparatòries...tot indicava que de menjar no faríem curt.
Va arribar el dia de rebre el Sant Sacrament, la cerimònia a l’església dels Gloriosos Sants va ser esplèndida. L´esglèsia lluïa com mai curulla de lliris blancs, gardènies, anemones, gladiols, corones de llessamí...
El sermó llarg i extens del reverend va fer aflorar dels ullets blaus de la tieta Nelly alguna llágrimeta escadussera, a mi em va passar el mateix, però les meves llagrimetes eren d’aquelles que et cauen després de fer un badallet, ho reconec.
Al sortir de l’església ens va enganxar un bon xàfec. El cotxe del tiet Henry va tenir algun problema per travessar la riera de Waltrous, no va passar rés irreparable i l´incident va servir de tema de conversa a l’hora del convit. Tothom va riure molt, l’ Henry era graciós de mena.


El Chevrolet del tiet Henry encallat a la riera de Waltrous.

Quan vam arribar a casa un sol radiant iluminava les llargues taules parades al jardí. Eren totes cobertes amb estovalles blanques com la neu, les amigues de la tieta hi havien brodat infinitat de marietes amb fil negre i vermell i sobre cada marieta un cor també vermell ribetat amb negre. Oh, Déu meu!, era tot tan bonic.
La tieta Leonor, germana de la meva mare, va ser la primera en arribar. Duia un pudding a la brasilera que la tieta Nelly va dipositar curosament a la taula de les estovalles dels cors i les marietes vermelles.
A la porta del jardí feien cua tots els convidats carregats de pastissos i altres dolços i llepolies que la tieta Nelly els hi havia encarregat. Recordo els Forrest, els Johnson, els Hartwell, els Morgan, les germanes Lundeen, la senyora Müller, els nostres veïns Spencer, les cosines McGovern
La tieta Nelly anava anotant a la seva llibreteta tots els pastissos que anaven inundant les taules com si d’una onada ensucrada es tractés. Tinc aquí davant la llibreteta de la tieta, en copiaré un trocet : “ Tartaletes Bella Elena, Plum kakes, Tarta alsaciana, Sarah Suïssa, Pudding de castanyes, Coques montpensier, Marrons Mont-Blanc, Albercocs a la criolla, Bavaresa Manon, Pastissets a la Nelusco, Gelatina de codony, Carlota a la cardenal, Mousse de cafè, Tarta de cireres a l’Alsaciana, peres farcides, pomes a la Wilson, Duquesa de pomes, Tronc Arlequín, Flaons de crema, Pastís alemany, Pastís Locullus, Tarta Rosa Blanca,Escumós a la Quirinal, Gemes caramalades, Delicies de merenga, Carlota a la Virginia, Corona a la Damita, Tartaletes de maduixes, Macedònia de fruita amb gelatina, Bescuit Glacé, Tortell de crema, pastissets de melmelada, Carlota a la criolla, Prèssecs Bella Zuzette, Bavaresa de mandarina, Pastes Vieneses, Tartaletes Mimosa, Profiteroles de xocolata, Taronges comfitades, Copes Antonieta, Peres a la Mont-Cenis, Crema Florentina, Tòfones de nata, Delícies Rosa de Maig, Pastes Belgues....

Crec que les he provat totes. Tota la festa la tieta Nelly dient-me: Rosemary prova això, prova allò, una mossegadeta d´això,una mossegadeta d´allò, un trocet de tarta, no et perdis el pudding, una micona de tarta?....uf.
Tinc son, deixaré d’escriure i em posaré al llit, estic cansadeta i una mica tipa, bastant tipa.

Dia 23 d’abril de 1946

He vomitat tota la nit.

5 comentaris:

RUFUS ha dit...

Després de veure la tendra imatge de la rosmary em costa imaginar que ha passat tota una nit “rujan”

Quin peligru, has agafat la tècnica de parir histories de fotos (i així tenir il·lustracions al·legòriques).

Quin peligu peligru

joan ha dit...

No sabia jo que a les NordsAmèriques escrivien ègloges de tan mediterrània concepció. ;)

Tristany ha dit...

La mare de la Rosemary va quedar prenyada d'un fabricant de taps de suro de sant Feliu de Guixols que estava de viatge de nuvis a Disneyland, el seu marit no sap res.
En realitat la Rosemary Pippermint s´hauría de dir Maria-Rosa Puigdellivol, però de moment no ho enmerdem més ok? ;)

Saravá ha dit...

Et juro que ho trobo flipant, tens una imaginació brutal... Quina bèstia.

Tristany ha dit...

Saravá, Churchill deia que l'humor ens consola d'allò que sóm i la imaginació d'allò que no podem ser. La terápia és doncs: molt humor i molta imaginació...i Johan Sebastian Bach :)