diumenge, de febrer 27, 2005

Orgia de coloms dalt un roure desfullat.


Ell, el colom libidinós!

Fa dies que ho observo, però encara no ho he dit a ningú: el colom del campanar abusa de les colomes.
Exposaré els fets: al jardí de casa hi tenim un roure alt i antic, ara, a l'hivern, s'alça amb les branques netes i despullades, cosa molt propia en els arbres de fulla caduca. A les branques més altes i acostumen a reposar blanques i inocents colomes alienes al perill a que estan exposades.
Tan bon punt una coloma aterra dalt el roure, del més alt del campanar de la Catedral el colom libidinós inicia el seu vertiginós vol en picat a la manera dels mítics Stukes alemanys.Per uns segons, el colom es posa sobre la coloma bategant les ales com un desesperat, la coloma fa el mateix. Jo no crec que ho facin perquè s'ho passin bé sino per no caure.
L'escena dura poc, el colom rempren el vol i torna a la seva talaia del campanar. Penso que així no és forma de fer l´acte sexual.
Per la part baixa del jardí, els pardals, garrafons, caderneres i demés ocells comuns van fent saltets sobre la grava cercant llavors o pasant l'estona, això no ho sé.
A l'estany, el peix vermell s'amaga darrera els joncs. Des que va venir un ocell gros i es va menjar els seus altres quatre companys a decidit no moures d'allà.
El conill blanc, que fa mesos es va escapar de la gàbia, dona voltes per l'hortet ecològic engrapant tot el que és verd.
He decidit comprar-me uns prismàtics, mai he tingut clar que els coloms tinguin tita.

16 comentaris:

La Fitipaldi ha dit...

Eis Tristany... ostres, escrius molt bé, suposo que ja t'ho hauran dit! Seguiré llegint la teva web ;)

Tristany ha dit...

Doncs pensa que no he escrit en ma vida, pero cony, si faig un blog alguna cosa he de posar no? :)

RUFUS ha dit...

Espero de tot cor, que el peix que ha sobreviscut al genocidi no sigui un que porta per nom “RUFUS”. Només em faltaria això, tenir un alter-ego poruc entre joncs. Una cosa es ser el porexpan del regne animal i una altre cosa estar presoner a una basa de jardí on el conills mengen al hort, els pardals festegen les pardales i el mal parits dels coloms violen les colomes. I a sobre tu, pervertit addicte al Cola-cao, et vols comprar uns prismàtics per fer de voager i mirar-los la tita. Ja veus que això del peix m’ha afectat. Ho sento i lamento.

Tristany ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Tristany ha dit...

Rufus, farem una cosa: al peix poruc li posaré el nom del bisbe que tinc per veí, ai no! que dona mal rollo. El peix poruc li direm "el peix", així, sense barroquismes ni floritures. Llavors compraré tres peixos nous i els posaré al surtidor dels nenufars, penso que hi estarás bé i que hi farás bonic.T´aviso que de vegades es glaça el sortidor del mig, però no pateixis i farem un forat com aquells que fan els rompeielos als documentals del Polo Norte. Prefereixes ser un peix vermell, blanc o barrejat?.

Luna ha dit...

M'agrada la teva finestreta. Pero que no se t'escapi la vista cap a la veïna....

Tristany ha dit...

Luna, la meva veïna de la dreta és la catedral, la del fons una residència d'avis d'unes monges i la de la dreta és cultura de l'ajuntament :)

Carry petita ha dit...

Entro al teu blog, com tu ho has fet al meu, i espero poder llegir articles tant ben escrits com els que ja has penjat durant molt de temps.

joan ha dit...

Ara que ja sé més o menys quin és le teu veïnat et comprenc Tristany i sí et calen un llargavistes, almenys els coloms i les colomes fan alguna cosa interssant. descobrir per un mateix la naturalesa és força enriquidor ;)
M'ho ho passat pipa, llegin-te , com sempre. Ah i al meu amic Rufus cuidame'l ja sé que ho fas, es nota que s'estimeu molt :) salutacions als dos, jejeje

Tristany ha dit...

anjoc, a tu també t'estimem ehhh

mxkn ha dit...

(…) He decidit comprar-me uns prismàtics, mai he tingut clar que els coloms tinguin tita (…). Benvolgut amic Tristany, permet-me de compartir, aquí a l’enoticies –gràcies—aquests mots del nostre més gran poeta: “A les paraules del solitari, sent lo genovès nàixer un nou món en sa fantasia. Lo bon ancià li dóna ales amb ses avinentes raons. Oferiments de Colom a Gènova, Venècia i Portugal. Lo somni d’Isabel. De la vàlua de es joies de la reina, ell ne compra naus. Lo vell, des del promontori, lo veu volar a la més gran de les empreses, i s’extasia davant l’esdevenidora grandesa de la pàtria”. Una abraçada. Mxkn. [disculpa la torpesa a l'enviar aquest comentari, no sé fer pas anar gaire això del "blog".]

mxkn ha dit...

escolta, insigne Tristany, tu no hauràs estat per allí per Cardedeu...? salut.

Tristany ha dit...

mxkn, gràcies per la visita. Si vols vés a la web de Blogger, és fàcil fer un blog, et passo l´adreça: www.blogger.com
Escolta, el poeta aquest una mica sucursalista no? :)

Tristany ha dit...

mxkn, sóc de Terrassa i a Cardedeu hi vaig anar de petit a veure la cosina de la tieta de la germana de la neboda dels oncles dels meus tiets, o una cosa així, es que era petit i no ho vaig entendre :)

merluzo ha dit...

Els coloms són ocells malvats. Un día vaig presenciar com un de gros, reposat a dalt d'un cable, es fixava en una dona que caminava cap a ell. Va calcular la distància, va obrir les ales i calculant la velocitat del vent va deixar anar un projectil que va anar a parar directament al cap de l'objectiu. No va ser casualitat, el vaig veure riure.

Anònim ha dit...

Hola Quico, Quiquet, Cesc, o Francisquet!

Res he agafat qualsevol article per enviar-te un fort abraç i milers de petons.

Desitge que ho pugues llegir, però no tinc molt de temps per escriure.

D'un noi que no t'oblida, q s'enrecorda de tu tots els dies! i de les males herbes també eh! :D

Quico, espere que continues siguent un noi tant fantàstic del qual he aprés molt.

Firmat:

Salva el pegolí! però que ara sóc un puto madrileny! Sort que visc a la prolongació del Passeig del Prado i tots els dies respiro una mica d'art!!

Cuida't Quico!