dissabte, de març 05, 2005

El dilluns, tres senyores baixetes, velletes, tiraven pedretes de dalt el campanar.


La partida de cartes dels divendres. Posted by Hello

El dilluns, tres senyores baixetes, velletes, tiraven pedretes de dalt el campanar.

El dimarts feien croquetes, rebosadetes, de bacallà. Posadetes en safatetes, ben calentetes, les donaven a qui en volia menjar.

El dimecres donaven voltetes, tot fent passetes, curtetes, pel camí del codonyar.

El dijous anaven a l'hort, plantaven mongetetes i carbacetes, un cop ben regadetes les deixaven, ben tranquiletes, a germinar.

El divendres a fer partidetes de cartetes, ben repartidetes, al Casino de l'Artesá.

El dissabte escrivien postaletes, ben curtetes, explicant les seves cosetes i les enviaven a la babalà.

El diumenge el rector les va cridar i així els hi va parlar: "senyores, bones senyores,corren pel poble veus com serpetes que asseguren que les senyores fan coses dificils d'explicar. Són vostès bojetes, no están prou cuitetes o són filles de l'Empordà?".
Les senyores li van contestar: "rector, lo bon rector, nosaltres, les tres, sóm viudetes, estem avorridetes. Tenim moltes horetes, ben buidetes, i bé les hem de omplenar. No tenim gat ni gos ni tortuguetes...ni mascle ni famella per acontentar".

El dilluns següent, un rector i tres senyores baixetes, velletes, tiraven pedretes...

11 comentaris:

pentesilea ha dit...

la solitud sovint és feresta

Tristany ha dit...

també es pot dir que qui no té res a fer pentina el gat :)

pentesilea ha dit...

sí, és una frase més alegre, la teva :-)

Tristany ha dit...

el Cesare Pavese deia: "els dies passen a poc a poc i els anys passen depressa". A les senyores és el que els hi passava, ja eren velles i en canvi els hi costava passar les hores...no ens posem tràgics ara :)

Saravá ha dit...

Doncs jo crec que l'edat no té molt a veure, serà l'esperit?
Jo en conec uns quants que podríen fer una pinya a dalt del campanar!!

joan ha dit...

Tristany quina història més tendra i boniqueta, de veritat que per l'Empordà passen eixes coses? ;)
Així és folclore popular, no com la "cabaña del tio Tom" que més aborrida no pot ser. Conta'ns més historietes d'questes per fa ...
de veritat m'ha encantat. joan.

Tristany ha dit...

Moment que ara estic escribint la versió ruralista del conflicte del 3 o 20%...

RUFUS ha dit...

Quina manera més fresca i entranyable d’explicar un auca de poble diminut. ¿vol dir el final que el mossèn tampoc tenia una existència prou colpidora?
Tampoc és diu contra qui tiraven les pedretes i a mi no m’agrada pensar malament.

Tristany ha dit...

El mossén tampoc tenia mascle ni famella per acontentar i va trobar que les senyores potser no estaven bojes sino que agafaven de forma esportiva i creativa les frustracions inherents a aquest gran engany que és la Creació, un viatge sorpresa que no porta enlloc i que costa peles i disgustos, entre follada i follada el buit més absolut.

El angel azul ha dit...

Ostras,no se porque pero tu post me ha recordado a una canción antigua de Lluis LLach que me hace pensar siempre en mi pueblo,Montesquiu.
“El meu pais es tant petit, que quan el Sol s’en va a dormir mai no está prou segur d’haber-ho vist.”
Hummm..que melancolia...

Tristany ha dit...

Angel Azul, la foto la encontré en una web sobre Morella (Maestrat) o sea que no debe ser tan distinto a Montesquiu. Un bisabuelo mio era de Morella, pero nunca he estado. Me encanta imaginar historias a partir de fotos antiguas ;)