Estava, aquesta tarda, intentant posar un comentari en el brillantíssim blog d'en Joan,"A l'estació de trens" (visiteu-lo, no us en arrepentireu) ,però resulta que en Joan escriu massa bé i jo ,de vegades, no sé que posar, perquè segons què escrigui pot quedar vanal i llavors el meu prestigi pot caure al pou profond on viu l'ignomínia i la vacuitat més estantissa. Total, que ell ens plantejava la possibilitat del sexe sense amor i de l'amor sense sexe i jo, amb la candidesa que m'empolaina i em domina i que m'arrossega, ensems, pels gràcils camins de l'incertesa, he contestat:
"Una pel.lícula que em va impactar molt va ser:"Al norte del lago Kasba".El que al principi era burla i abús, al final acaba sent passió trágica. L´instint primari del sexe pot derivar irremisiblement en amor i dependència. Si no es dona aquesta circumstància, la de reconversió del sexe vers l'amor, la cosa té poc futur...a mi es que gairebé ja no m'agrada res (ningú), em sembla que estic acabat, sort en tinc de la meva plantació de tomaqueres, que es la ilusió de la meva vida i el vincle indestructible que em lliga a aquest món terrenal que Déu va tenir a bé inventar-se, amb l'elogiable intenció de que els bloguers catalans i extrangers, omplíssim tones de posts intentant explicar l'inexplicable. Jo crec que Déu va perdre el llibre d'instruccions el cinquè dia de la Creació i llavors ho va acabar amb una sabata i una espardenya, i ara nosaltres tenim una feinada de collons per intentar veure com funciona la cosa...en fi."
"Una pel.lícula que em va impactar molt va ser:"Al norte del lago Kasba".El que al principi era burla i abús, al final acaba sent passió trágica. L´instint primari del sexe pot derivar irremisiblement en amor i dependència. Si no es dona aquesta circumstància, la de reconversió del sexe vers l'amor, la cosa té poc futur...a mi es que gairebé ja no m'agrada res (ningú), em sembla que estic acabat, sort en tinc de la meva plantació de tomaqueres, que es la ilusió de la meva vida i el vincle indestructible que em lliga a aquest món terrenal que Déu va tenir a bé inventar-se, amb l'elogiable intenció de que els bloguers catalans i extrangers, omplíssim tones de posts intentant explicar l'inexplicable. Jo crec que Déu va perdre el llibre d'instruccions el cinquè dia de la Creació i llavors ho va acabar amb una sabata i una espardenya, i ara nosaltres tenim una feinada de collons per intentar veure com funciona la cosa...en fi."
tomàquet amb nen
Què podem fer amb un tomàquet ?
Les receptes d'en Tristany, per fer-les tot l'any.
.
Què podem fer amb un tomàquet ?
Les receptes d'en Tristany, per fer-les tot l'any.
Avui us presentem un plat fàcil de fer, econòmic i que sempre et farà quedar bé:
Pà amb Tomàquet ! mmmmmmmmmmmmmmmm
Pà amb Tomàquet ! mmmmmmmmmmmmmmmm
Ingredients: (per una persona)
- Dues llesques de pa (segons la gana).
- Tomàquets
- Oli
- Sal
- Tall ( si pot ser pernil salat millor)
Procediment:
1- Es tallen els tomàquets i s' unta el pa. 2- S'hi posa oli i tot seguit sal. 3- Damunt el pa. el tall. 4- Fortes mossegades i bon profit !!!
2
- Dues llesques de pa (segons la gana).
- Tomàquets
- Oli
- Sal
- Tall ( si pot ser pernil salat millor)
Procediment:
1- Es tallen els tomàquets i s' unta el pa. 2- S'hi posa oli i tot seguit sal. 3- Damunt el pa. el tall. 4- Fortes mossegades i bon profit !!!
2
42 comentaris:
unes tomàtigues precioses, Tristany; et deus fer uns pa amb olis i unes salses de tomàtiga boníssims...
m'agrada com passes del sexe a les tomàtigues i a Déu al teu post... ;-)
Que vaaaa, les meves tomaqueres són acabades de plantar i fan un pam i gràcies :)
I gràcies per les fotos, una de les webs és d'on he tret la majoria de fotos que tinc penjades al post anterior.
He trobat una altre web on hi havia una foto del Franco amb el Hitler i l'he afegit per marejar una mica més al Joan.
http://members.fortunecity.es/laguerracivil/
Aurembiaix, es que a mi m'encanta saltar d'una cosa a l'altre, les coses lineals i previsibles m'avorreixen molt.
Algú em pot traduir el primer comentari?
Al meu traductor hi surt això:
"Molt bonic. Sento que sigui|estigui sobre un la lluita de poma alliberar-se del codi acceptable de comportament i ser un rebel.
Tinc raó?"
I clar, no sé que contestar :)))
Pobre nanu, ademés he vist que m'ha enllaçat hi tot, ja pensaré que li contesto, es que no sé si li agraden les pomes, els tomàquets o jo :P
jo sóc de francès, d'anglès em van expulsar de l'acadèmia, està bé el seu blog?
si de cas l'enllaço, com a cosa pintoresca.
Carai, aquí tothom parla en metàfores i jo treient-me tots els drapets al Sol, però m'es igual...la realitat és més distreta que la ficció, em distreu més el costumbrisme que la "carrera del espacio"
Veig que aquell té tres blogs mancomunats, agrego el que va linkat oi?
Abans he posat Aurembiaix en comptes de Pentesilea en una resposta, ara ho he vist-
El blog d'en Joan és genial, però tu tampoc no et quedes curt.
Frederic, el seu potser és més acadèmic i el meu més anat de l'olla no?, jo es que sóc partidari de que tots anem més llançats, sense estimbar-nos, clar :)
Ara passaré per la teva propietat...
Gràcies Rafa, demostres tenir molt bon gust i ser molt maco :)
Sortiran uns tomàquets preciosos tant com els cuides, jo ja et vaig comentar que vaig plantar a la terrassa (hortet urbà total :-) uns tomàquets cherry, maduixetes i cogombrets, i va sortir tot boníssim!.
Potser sí que hem perdut els vincles més primaris, els de la terra, poques vegades la trepitgem sense que tingu asfalt a sobre :(, per això em fas tanta ENVEJA, sí, ho reconec, ENVEJA! amb la teva plantació de tomaqueres....:-)
he volgut dir "sense que tingui asfat a sobre"(no sense que tingu)...jo sí que estic anada de l'olla darrerament, sobretot amb l'escriptura aiii!
És fantàstic tenir tomaqueres a l'abast, i poder parlar amb elles, i cuidar-les i, sobretot, mirar-les.
Aurembiaix, aviam si resultará que la "sípia a la talaoita" té efectes secundaris :)
Bascombe, amb qui si que parlo,però per insultar-les, és amb les ortigues que crèixen al mig de l'hort i que piquen com condemnades.
També he plantat pebrots, alberginies i maduixers, de moment.
Acabats de collir i fets a la planxa són boníssims (les maduixes a la planxa no ehhhh), un dia ja hos convidaré.
hos->us
Aurembiaix, per contrarrestar les males influències de la sípia a la talaoita he posat una frase, desitjant bons auguris, al lema ( o com es digui)del meu blog. :)
tristany, estàs tan loco que m'encantes!!!!
Dom Tristany, ho acabo de veure :) :) :), m'ha encantat aissss, mil petonets!!!!!
Però que consti que la sípia a la talaiota estava en perfectes condicions :P, o es que potser enlloc de gírgoles hi van caure amanites muscaries? :) :)
Dom Tristany, ho acabo de veure :) :) :), m'ha encantat aissss, mil petonets!!!!!
Però que consti que la sípia a la talaiota estava en perfectes condicions :P, o es que potser enlloc de gírgoles hi van caure amanites muscaries? :) :)
Un post impressionant. Amb les seves divagacions humils però plenes de poesia. Quina prosa tan densa i deliciosa, parlant dels propis mites (les tomaqueres) i departint d’agricultura i teologia com aquell que no vol la cosa. No m’agrada l’afalac fàcil i és per això que ho faig complicat. ¿que deu ser un gos Marylin?
Cuida les tomaqueres que en sortiràn uns tomàquets ben vermells i formosos ;)!
Per cert!! Tens raó! Al carrer que puja hi ha una placa que hi diu allò del pintor Joaquim Vancells i Vieta! M'ha fet molta gràcia trobar-ho jejeje!
Un petonet!!
rufus, gràcies pels teus afalacs :)
Lluneta, et passaré el meu mòbil per mail i el dia que no tinguis examens o et sobri temps , anem a fer un cafè.
Aurembiax, hi ha molts bolets alucinogens eh a part de l´amanita :)
Rufus, que dius del gos Marylin? 0.0
Ara el que no sap que comentar sóc jo "O_O", clar "acadèmicament" no sé per on eixir?, però t'asseguru (al final em fareu parlar oriental i tot!) que m'encantaria quedar un dia amb tu, plantar les tomaquetes i regar les floretes del teu jardí, que em presentares a les teues amiguetes les formiguetes, i després menjar-nos una paella (sense caragols svp) i prendre un cafenet mentre parlem de les coses divines i celestials i veuríem les fotos de quan vam prendre la comunió mentre les llàgrimes ens recorregueren les galtes i tot això en francés eh!!!!. I no puc més estic emocionat.... estic riumiant alguna cosa sobre els caragols ja veuré que n'íx. :)
Déu meu has creat un club amb una rapidesa fascinant! Felicitats, noi.
Són ben macos els tomàquets. Espero que trobis la resposta a lo inexplicable en ells. xDD
Un post realment curiós, entretingut i molt i molt ben escrit, Tristany. Sí, senyor. Curiosa manera aquesta d'anar dels tomàquets a Déu, de Déu al sexe, del sexe al Joan, del Joan al tall, del tall a l'amor... i embolica que fa fort.
Sort amb tot!
Una abraçada molt forta.
Joan, quan faci bon temps farem una barbacoa a casa meva i que vingui qui vulgui, les formigues estarán contentes (per les sobres que engrapen). i una cosa, per la comunió no vaig plorar pas.:)
Saravá, es que l'encant dels blogs es que anem fent circuits entre nosaltres, així tots aprenem de tots, no és cert?
Tu estevet (no t'emprenya que et digui estevet?, es que m'agrada), a les properes colònies que vagis, et regalaré un cistellet amb les meves hortalisses pq mengis com un princep...i també uns slips de MARCA :), pq fonguis de desig a totes les noietes de les colònies. Ja em dirás talla :P
Isnel, una previa: al lloc on culls paparoles hi trober marietes?, es la combinació perfecte !
M'agrada molt barrejar les coses i saltar d'un lloc a l´altre, de fet els mosaics es fan amb moltes peces de colors diferents no?. Estic contentissim per que veig que tornen els colors al teu voltant, no? ;)
Isnel, una prèvia: al lloc on culls paparoles hi trobes marietes?, es la combinació perfecte !
M'agrada molt barrejar les coses i saltar d'un lloc a l´altre, de fet els mosaics es fan amb moltes peces de colors diferents no?. Estic contentissim per que veig que tornen els colors al teu voltant, no? ;)
Molt bo el comentari a l'estevet!!! :) Jo vaig pensar el mateix quan ens va explicar les colònies, però no em vaig atrevir a comentar-ho... ;?
Paparoles? No ho havia sentit a dir mai! Deuen ser les roselles. M'agrada: paparoles, paparoles, paparoles...
Els colors no han pas vingut, Tristany: els he pintat jo. Sí, què s'ha de fer, no trobes?
I jo estic contentíssima que tu estiguis contentíssim...
Això de la barbacoa, m'agrada. Jo també havia dit de fer un dia un "pensament" per aquí dalt a casa meva...
Isnel, els colors, si els has pintat tu, és que els portes dins, i això és el que té més valor de tot. Et dona capacitat per canviar les coses.
Tu creus que l' estevet s'emprenya si li diem "estevet" :)
I referent al "pensament"...sempre es millor fer un "pensament" a un lloc on hi ha paperoles/roselles que a un lloc on no n'hi ha, com és el cas del lloc on feinegen les meves formiguetes :)
No ho sé, jo, si a l'estevet li agrada o no... De fet, jo no l'havia anomenat mai així. Ja ens ho dirà, no?
Suposo que la barbacoa i el "pensament" no són pas incompatibles... Ja n'anirem parlant...
M'agrada això que els colors són a dins. No hi havia pensat...
Ets un sol. ;)
Isnel, estaria molt bé que tothom es pogués conèixer.
Tristany: m'has fet salivar amb la foto del pa amb tomàquet. No he trobat un sol pa que s'assembli al pa de pagès en aquestes terres.
Per cert, has posat un tros d'all a la foto, però t'has oblidat de posar-lo al procediment (sucar primer el pa amb l'all, no?). Jo l'all només el posava en berenades solemnes. En el pa amb tomàquet de cada dia no n'hi posava.
De fet el troç d´all no hauria de sortir, però a la foto que he trobat hi era :)
Publica un comentari a l'entrada