diumenge, d’abril 10, 2005

Sort en tinc de la meva plantació de tomaqueres...



Estava, aquesta tarda, intentant posar un comentari en el brillantíssim blog d'en Joan,"A l'estació de trens" (visiteu-lo, no us en arrepentireu) ,però resulta que en Joan escriu massa bé i jo ,de vegades, no sé que posar, perquè segons què escrigui pot quedar vanal i llavors el meu prestigi pot caure al pou profond on viu l'ignomínia i la vacuitat més estantissa. Total, que ell ens plantejava la possibilitat del sexe sense amor i de l'amor sense sexe i jo, amb la candidesa que m'empolaina i em domina i que m'arrossega, ensems, pels gràcils camins de l'incertesa, he contestat:
"Una pel.lícula que em va impactar molt va ser:"Al norte del lago Kasba".El que al principi era burla i abús, al final acaba sent passió trágica. L´instint primari del sexe pot derivar irremisiblement en amor i dependència. Si no es dona aquesta circumstància, la de reconversió del sexe vers l'amor, la cosa té poc futur...a mi es que gairebé ja no m'agrada res (ningú), em sembla que estic acabat, sort en tinc de la meva plantació de tomaqueres, que es la ilusió de la meva vida i el vincle indestructible que em lliga a aquest món terrenal que Déu va tenir a bé inventar-se, amb l'elogiable intenció de que els bloguers catalans i extrangers, omplíssim tones de posts intentant explicar l'inexplicable. Jo crec que Déu va perdre el llibre d'instruccions el cinquè dia de la Creació i llavors ho va acabar amb una sabata i una espardenya, i ara nosaltres tenim una feinada de collons per intentar veure com funciona la cosa...en fi."



tomàquet amb nen

Què podem fer amb un tomàquet ?

Les receptes d'en Tristany, per fer-les tot l'any.

Avui us presentem un plat fàcil de fer, econòmic i que sempre et farà quedar bé:
Pà amb Tomàquet ! mmmmmmmmmmmmmmmm
Ingredients: (per una persona)

- Dues llesques de pa (segons la gana).
- Tomàquets
- Oli
- Sal
- Tall ( si pot ser pernil salat millor)

Procediment:

1- Es tallen els tomàquets i s' unta el pa. 2- S'hi posa oli i tot seguit sal. 3- Damunt el pa. el tall. 4- Fortes mossegades i bon profit !!!

2


.











49 comentaris:

Glod ha dit...

Very nice. I feel that it's about one apple's struggle to break free from the acceptable code of behaviour and be a rebel.
Am I right?

elisenda ha dit...

són teus aquests tomàquets? del teu hort? :)

elisenda ha dit...

veig que sí, que són tomàquets del teu hort.
potser sí que tenim feina a saber com funciona tot plegat, però aquesta és la gràcia. un conegut deia que l'amor no existeix, que només existeix el desig, però jo no ho crec així. el que sí és clar és que el desig acaba, la passió no és eterna, però poden aparèixer sentiments menys dependents del sexe. i quan és així, també és molt plaent

pentesilea ha dit...

unes tomàtigues precioses, Tristany; et deus fer uns pa amb olis i unes salses de tomàtiga boníssims...

m'agrada com passes del sexe a les tomàtigues i a Déu al teu post... ;-)

Tristany ha dit...

Que vaaaa, les meves tomaqueres són acabades de plantar i fan un pam i gràcies :)
I gràcies per les fotos, una de les webs és d'on he tret la majoria de fotos que tinc penjades al post anterior.
He trobat una altre web on hi havia una foto del Franco amb el Hitler i l'he afegit per marejar una mica més al Joan.
http://members.fortunecity.es/laguerracivil/

Tristany ha dit...

Aurembiaix, es que a mi m'encanta saltar d'una cosa a l'altre, les coses lineals i previsibles m'avorreixen molt.

Tristany ha dit...

Algú em pot traduir el primer comentari?
Al meu traductor hi surt això:
"Molt bonic. Sento que sigui|estigui sobre un la lluita de poma alliberar-se del codi acceptable de comportament i ser un rebel.
Tinc raó?"
I clar, no sé que contestar :)))

elisenda ha dit...

pobret, no ha entès res. primer ha vist pomes on hi havia tomàquets i després pensa que parles de trencar els codis de conducta del que es considera acceptable i de ser rebel...

Tristany ha dit...

Pobre nanu, ademés he vist que m'ha enllaçat hi tot, ja pensaré que li contesto, es que no sé si li agraden les pomes, els tomàquets o jo :P

elisenda ha dit...

segur que tu...
les pomes (els tomàquets) són l'excusa :)

Tristany ha dit...

jo sóc de francès, d'anglès em van expulsar de l'acadèmia, està bé el seu blog?
si de cas l'enllaço, com a cosa pintoresca.

elisenda ha dit...

pintoresc, sí que ho és, sí...
i tu que vas fer a l'acadèmia d'anglès???? o això ens ho explicaràs en un altre post? :p

Tristany ha dit...

Carai, aquí tothom parla en metàfores i jo treient-me tots els drapets al Sol, però m'es igual...la realitat és més distreta que la ficció, em distreu més el costumbrisme que la "carrera del espacio"
Veig que aquell té tres blogs mancomunats, agrego el que va linkat oi?

Tristany ha dit...

Abans he posat Aurembiaix en comptes de Pentesilea en una resposta, ara ho he vist-

Frederic ha dit...

El blog d'en Joan és genial, però tu tampoc no et quedes curt.

Tristany ha dit...

Frederic, el seu potser és més acadèmic i el meu més anat de l'olla no?, jo es que sóc partidari de que tots anem més llançats, sense estimbar-nos, clar :)
Ara passaré per la teva propietat...

RaFa ha dit...

Donç a mi m´encanta la teva web

Tristany ha dit...

Gràcies Rafa, demostres tenir molt bon gust i ser molt maco :)

Aurembiaix ha dit...

Sortiran uns tomàquets preciosos tant com els cuides, jo ja et vaig comentar que vaig plantar a la terrassa (hortet urbà total :-) uns tomàquets cherry, maduixetes i cogombrets, i va sortir tot boníssim!.
Potser sí que hem perdut els vincles més primaris, els de la terra, poques vegades la trepitgem sense que tingu asfalt a sobre :(, per això em fas tanta ENVEJA, sí, ho reconec, ENVEJA! amb la teva plantació de tomaqueres....:-)

Aurembiaix ha dit...

he volgut dir "sense que tingui asfat a sobre"(no sense que tingu)...jo sí que estic anada de l'olla darrerament, sobretot amb l'escriptura aiii!

bascombe ha dit...

És fantàstic tenir tomaqueres a l'abast, i poder parlar amb elles, i cuidar-les i, sobretot, mirar-les.

Tristany ha dit...

Aurembiaix, aviam si resultará que la "sípia a la talaoita" té efectes secundaris :)

Tristany ha dit...

Bascombe, amb qui si que parlo,però per insultar-les, és amb les ortigues que crèixen al mig de l'hort i que piquen com condemnades.
També he plantat pebrots, alberginies i maduixers, de moment.
Acabats de collir i fets a la planxa són boníssims (les maduixes a la planxa no ehhhh), un dia ja hos convidaré.

Tristany ha dit...

hos->us

Tristany ha dit...

Aurembiaix, per contrarrestar les males influències de la sípia a la talaoita he posat una frase, desitjant bons auguris, al lema ( o com es digui)del meu blog. :)

elisenda ha dit...

tristany, estàs tan loco que m'encantes!!!!

Aurembiaix ha dit...

Dom Tristany, ho acabo de veure :) :) :), m'ha encantat aissss, mil petonets!!!!!
Però que consti que la sípia a la talaiota estava en perfectes condicions :P, o es que potser enlloc de gírgoles hi van caure amanites muscaries? :) :)

Aurembiaix ha dit...

Dom Tristany, ho acabo de veure :) :) :), m'ha encantat aissss, mil petonets!!!!!
Però que consti que la sípia a la talaiota estava en perfectes condicions :P, o es que potser enlloc de gírgoles hi van caure amanites muscaries? :) :)

RUFUS ha dit...

Un post impressionant. Amb les seves divagacions humils però plenes de poesia. Quina prosa tan densa i deliciosa, parlant dels propis mites (les tomaqueres) i departint d’agricultura i teologia com aquell que no vol la cosa. No m’agrada l’afalac fàcil i és per això que ho faig complicat. ¿que deu ser un gos Marylin?

lluneta ha dit...

Cuida les tomaqueres que en sortiràn uns tomàquets ben vermells i formosos ;)!
Per cert!! Tens raó! Al carrer que puja hi ha una placa que hi diu allò del pintor Joaquim Vancells i Vieta! M'ha fet molta gràcia trobar-ho jejeje!
Un petonet!!

Tristany ha dit...

rufus, gràcies pels teus afalacs :)

Tristany ha dit...

Lluneta, et passaré el meu mòbil per mail i el dia que no tinguis examens o et sobri temps , anem a fer un cafè.

Tristany ha dit...

Aurembiax, hi ha molts bolets alucinogens eh a part de l´amanita :)

Tristany ha dit...

Rufus, que dius del gos Marylin? 0.0

joan ha dit...

Ara el que no sap que comentar sóc jo "O_O", clar "acadèmicament" no sé per on eixir?, però t'asseguru (al final em fareu parlar oriental i tot!) que m'encantaria quedar un dia amb tu, plantar les tomaquetes i regar les floretes del teu jardí, que em presentares a les teues amiguetes les formiguetes, i després menjar-nos una paella (sense caragols svp) i prendre un cafenet mentre parlem de les coses divines i celestials i veuríem les fotos de quan vam prendre la comunió mentre les llàgrimes ens recorregueren les galtes i tot això en francés eh!!!!. I no puc més estic emocionat.... estic riumiant alguna cosa sobre els caragols ja veuré que n'íx. :)

Saravá ha dit...

Déu meu has creat un club amb una rapidesa fascinant! Felicitats, noi.

Esteve M. Costa ha dit...

Són ben macos els tomàquets. Espero que trobis la resposta a lo inexplicable en ells. xDD

isnel ha dit...

Un post realment curiós, entretingut i molt i molt ben escrit, Tristany. Sí, senyor. Curiosa manera aquesta d'anar dels tomàquets a Déu, de Déu al sexe, del sexe al Joan, del Joan al tall, del tall a l'amor... i embolica que fa fort.
Sort amb tot!
Una abraçada molt forta.

Tristany ha dit...

Joan, quan faci bon temps farem una barbacoa a casa meva i que vingui qui vulgui, les formigues estarán contentes (per les sobres que engrapen). i una cosa, per la comunió no vaig plorar pas.:)

Tristany ha dit...

Saravá, es que l'encant dels blogs es que anem fent circuits entre nosaltres, així tots aprenem de tots, no és cert?

Tristany ha dit...

Tu estevet (no t'emprenya que et digui estevet?, es que m'agrada), a les properes colònies que vagis, et regalaré un cistellet amb les meves hortalisses pq mengis com un princep...i també uns slips de MARCA :), pq fonguis de desig a totes les noietes de les colònies. Ja em dirás talla :P

Tristany ha dit...

Isnel, una previa: al lloc on culls paparoles hi trober marietes?, es la combinació perfecte !
M'agrada molt barrejar les coses i saltar d'un lloc a l´altre, de fet els mosaics es fan amb moltes peces de colors diferents no?. Estic contentissim per que veig que tornen els colors al teu voltant, no? ;)

Tristany ha dit...

Isnel, una prèvia: al lloc on culls paparoles hi trobes marietes?, es la combinació perfecte !
M'agrada molt barrejar les coses i saltar d'un lloc a l´altre, de fet els mosaics es fan amb moltes peces de colors diferents no?. Estic contentissim per que veig que tornen els colors al teu voltant, no? ;)

isnel ha dit...

Molt bo el comentari a l'estevet!!! :) Jo vaig pensar el mateix quan ens va explicar les colònies, però no em vaig atrevir a comentar-ho... ;?
Paparoles? No ho havia sentit a dir mai! Deuen ser les roselles. M'agrada: paparoles, paparoles, paparoles...
Els colors no han pas vingut, Tristany: els he pintat jo. Sí, què s'ha de fer, no trobes?
I jo estic contentíssima que tu estiguis contentíssim...
Això de la barbacoa, m'agrada. Jo també havia dit de fer un dia un "pensament" per aquí dalt a casa meva...

Tristany ha dit...

Isnel, els colors, si els has pintat tu, és que els portes dins, i això és el que té més valor de tot. Et dona capacitat per canviar les coses.
Tu creus que l' estevet s'emprenya si li diem "estevet" :)
I referent al "pensament"...sempre es millor fer un "pensament" a un lloc on hi ha paperoles/roselles que a un lloc on no n'hi ha, com és el cas del lloc on feinegen les meves formiguetes :)

isnel ha dit...

No ho sé, jo, si a l'estevet li agrada o no... De fet, jo no l'havia anomenat mai així. Ja ens ho dirà, no?
Suposo que la barbacoa i el "pensament" no són pas incompatibles... Ja n'anirem parlant...
M'agrada això que els colors són a dins. No hi havia pensat...
Ets un sol. ;)

Tristany ha dit...

Isnel, estaria molt bé que tothom es pogués conèixer.

Geococcyx ha dit...

Tristany: m'has fet salivar amb la foto del pa amb tomàquet. No he trobat un sol pa que s'assembli al pa de pagès en aquestes terres.

Per cert, has posat un tros d'all a la foto, però t'has oblidat de posar-lo al procediment (sucar primer el pa amb l'all, no?). Jo l'all només el posava en berenades solemnes. En el pa amb tomàquet de cada dia no n'hi posava.

Tristany ha dit...

De fet el troç d´all no hauria de sortir, però a la foto que he trobat hi era :)