Doncs sí, estava arrapenjat a la finestra de la meva habitació, mirant si passava el temps... i el temps no passava.
Sota, a l'enrajolat, la Tomasa, la meva tortuga catalana ( era catalana, però no sé perquè), esmorzava, tranquila, una fulleta d´enciam. Per passar l'estona, em vaig dedicar a tirar-li escopinadetes, aviam si l'encertava. M'havia d'entrenar. Pel setembre tornaria a Terrassa i allà el meu balcó era a un segon pis. I, sincerament, no és tant fàcil com sembla ( per un nen de deu anys) encertar les senyores que passen pel carrer a base d'escopinadetes. Ademés, estava neguitós, havia descobert que, bevent grosella, les escopinadetes sortien vermelles, i ja tenia ganes de probar la meva nova arma. Els resultats podien ser espectaculars.
Feia una mica d'airet i no hi havia manera d'encertar la Tomasa. Em vaig quedar sense saliva i vaig deixar-ho correr.
- Aniré a veure el formiguer de la vinya del pagès Joan- vaig pensar.
Vaig anar al garatge a buscar la meva bicicleta Orbea de color vermell amb parafangs platejats. Era nova, els reis me l´havien deixat a la banyera de cals avis. Jo encara no trobava explicació a això de deixar-la a la banyera, no sé, coses de la gent gran.
Sota, a l'enrajolat, la Tomasa, la meva tortuga catalana ( era catalana, però no sé perquè), esmorzava, tranquila, una fulleta d´enciam. Per passar l'estona, em vaig dedicar a tirar-li escopinadetes, aviam si l'encertava. M'havia d'entrenar. Pel setembre tornaria a Terrassa i allà el meu balcó era a un segon pis. I, sincerament, no és tant fàcil com sembla ( per un nen de deu anys) encertar les senyores que passen pel carrer a base d'escopinadetes. Ademés, estava neguitós, havia descobert que, bevent grosella, les escopinadetes sortien vermelles, i ja tenia ganes de probar la meva nova arma. Els resultats podien ser espectaculars.
Feia una mica d'airet i no hi havia manera d'encertar la Tomasa. Em vaig quedar sense saliva i vaig deixar-ho correr.
- Aniré a veure el formiguer de la vinya del pagès Joan- vaig pensar.
Vaig anar al garatge a buscar la meva bicicleta Orbea de color vermell amb parafangs platejats. Era nova, els reis me l´havien deixat a la banyera de cals avis. Jo encara no trobava explicació a això de deixar-la a la banyera, no sé, coses de la gent gran.
El caminet que duia a la vinya del pagès Joan passava entre camps de blat. A l'alçada d'on hi havia una olivera les formigues hi tenien fet un pas per on travessaven el caminet. Immediatament abans de les formigues, un solc fet per la pluja, em permetia, previ impuls, aixecar la bicicleta i saltar sobre la filera, amb la qual cosa totes salvaven la vida (i l'honor). I això era bo... per elles. Que siguin negres no vol dir que vagin de dol.
Passat el camp de blat hi havia una pineda on acostumava a deixar la bici i llavors, tot xino-xano, baixava fins la riera i d' allí fins la vinya que hi llindava. Però...tot just vaig baixar de la bicicleta, em va semblar percebre una columneta de fum que sortia de la pinassa. Em vaig apropar. El fum sortia de sota un troç de vidre trencat. El sol que hi espetegava creava un efecte lupa (això ens ho havien explicat a classe, precisament) i els ratjos que confluíen sobre la pinassa resseca la començaven a encendre. Amb el peu vaig apartar el vidre, em vaig ajupir i vaig afinar la punteria per tirar la primera escopinadeta. Error. Vaig repetir l'operació i aquest cop vaig encertar de ple. Vaig voler assegurar-m'en i vaig decidir actuar com a una pelicula que havia vist el dia abans. La cosa anava que els Stukes alemanys de l´Afrikan Korps del general Rommel atacaven les columnes dels britànics del general Montgomery, era senzill, es tractava de fer varies passades amb la bici sobre el foc i deixar-lo liquidat. I així ho vaig fer. Per si de cas, també hi vaig fer un pipí.
Acabada la feina, vaig respirar a fons i vaig contemplar tot Matadepera desde el turonet. Tot allò que contemplaven els meus ulls hagués pogut desaparèixer sota un mar de flames...sino hagués estat per mi i la meva escopinadeta certera.
Ara, quan passejo per Matadepera i vaig a comprar coca d´anís al forn Pi, el que més em dol, vulgues que no, es que: em cobren. Desagraïts!
Si jo demano poc, només que algú em feliciti.
Acabada la feina, vaig respirar a fons i vaig contemplar tot Matadepera desde el turonet. Tot allò que contemplaven els meus ulls hagués pogut desaparèixer sota un mar de flames...sino hagués estat per mi i la meva escopinadeta certera.
Ara, quan passejo per Matadepera i vaig a comprar coca d´anís al forn Pi, el que més em dol, vulgues que no, es que: em cobren. Desagraïts!
Si jo demano poc, només que algú em feliciti.
Això és el que hagués passat a Matadepera, si no hagués estat per un que jo sé.
Proposta de monument del poble de Matadepera en honor a Tristany. Idea aportada per La Muralla.
Proposta de monument del poble de Matadepera en honor a Tristany. Idea aportada per La Muralla.
Tristany Pis
Proposta de monument a Tristany, feta per Tristany mateix.
Les piràmides d'en Tristany.
38 comentaris:
Doncs deixa que sigui jo qui et feliciti, Tristany!!!! Ben fet!!!!
P.D. : Així que escopinades des del balcó, eh??? xDD
Tristany, jo també et felicito!!! Vas estar un heroi!!! La teva feta hauria de ser reconeguda públicament. Com a mínim hauríen de fer-te una estatua o un monument al teu nom al Vallès, o un carrer amb el teu nom a Matadepera.
Si tu no arribes a estar en el lloc oportú en el moment oportú, que podria haver passat? Si no fos per les teves escupinades, el teu pis i la teva Orbea el foc hauria devorat de manera incansable tot el turó. I gràcies també a les películes de guerra nordeamericanes, almenys van servir per a alguna cosa.
Proposo fer una campanya de recollida de signatures perquè la Generalitat faci un acte d'homenatge públic a Tristany com a salvador del turó de Matadepera.
A mi també em van regalar una Orbea. Eren genials!
A propòsit, Tristany, genial la foto del Duran Lleida amb estil fantasmagòric del post anterior. MOLT BONA! Vist així, hauria estat un personatge ideal per a acompanyar a Lon Chaney en les seves pel·licules de terror.
Jo també vull signar!!!
Tristany, ets com el meu avi quan m'explicava contes a la vora del foc: jo quedava amb la boca oberta (que m'hi va entrar una mosca i tot, palabrita, palabrita) i els ulls tancats per imaginar-me tot allò que escoltava. Ara he tancat els ulls (bé, ara els tinc oberts, perquè jo haig de mirar el teclat quan escric, je) i he vist el nen, les escopinadetes, Matadepera (que no he vist mai, però avui sí, t'ho juro), les formigues, tot, tot... Ostres, tu, en saps molt, sents? (d'apagar focs i d'explicar-ho).
PD: algú sap per què al noi que carrega el vell no li cau el drap?
Enhorabuena, Tristany de Pinós.
TRISTANY, TRISTANY, TRISTANY!!!! ACABO DE VEURE A LA TV3 QUE AQUESTA TARDA HI HA HAGUT UN FOC A MATADEPERA!!! OSTRES...
Esteve, no saps com t'agraeixo que hagis estat el primer en felicitar-me, després de tants anys de silenci :)
Per cert, i mira que no he explicat com anava allò de tirar escopinadetes desde el vuitè pis on vivien els meus avis, allò si que era foc indiscreminat :)
Jordi, moltes gràcies per la teva felicitació i per la teva proposta d'homenatge, però la meva forma de ser, de per si humil i senzilla m'impedeix acceptar-lo :)
Ah!, has vist que un ja s´ha queixat de la foto del Duran-Lleida?
Muralla, gràcies per la felicitació ;)
Crec que en el tema del pixaner podriem superar al de Bruges...i si ademés de pixaner fos escupider???
2 en 1 :)))
Isnel, estic molt content que t´agradin els jardins narratius en que em poso..i sí, sí que es curiós que no caigui el púdic drapet...però t´has fixat en la feinada que es dona el "musculitos" aquell per saltar la paret i la dona per fer passar el nen?, si al costat está ben obert!!!! :)))
Vicente Torres, moltes, moltes gràcies per la teva felicitació, després pasaré pel teu blog ;)
Isnel, Isnel, no t'alarmis!. Acabo de baixar del terrat i per la part de Matadepera no es veu res...a Martorell si que hi havia un foc, però ja está apagat.
Saps la foto aquella del camp de paparoles que sortia al post que et vaig fer?, allò és Matadepera: La Mola vista desde la Mateta.
Isnel, ara aniré a beure molta aïgua...per si aquesta nit em requereixen i haig de fer alguna assistència :)
Ah, doncs felicitats! El monument que tu proposes és més espectacular, però em quedo amb una reproducció del Maneken Pis amb la teva cara!
Maifred, si et penses que la meva proposta de monument a mi mateix és una mica megalomana i té un puntet de culte a la personalitat que podriem titllar de lleugerament egolatra, vas errat.
Jo, com sempre, tot el que faig ho faig pel poble, sempre al servei dels ciutadans. La meva intenció no és altre que convertir Matadepera en un centre d'atracció del turisme mundial. El meu monument seria beneficiós pel sector terciari mataperenc i donaria uns llocs de treball i una prosperitat fins mai vista a Matadepera. Matadepera seria un referent mundial i, modestament ho dic, seria gràcies a mi i a la modestia i poc afany de protagonisme que tant em distingeix entre la resta de mortals.
(escolta, si li canvies la cara al Manekin, també li podries canviar la mida d'una altre cosa, no?...o es que em vols enfonsar i ser la riota de tothom??? :) )
Jo, perquè no sé dibuixar que, si no, ja tindries un esbós del monument: al capdamunt d'un formiguer, amb un tomàquet a a cada mà i tirant escopinadetes... (o fent pipí, com vulguis... , això al teu gust).
Aquell camp de paparoles era esplèndid, esplèndid... Se'n sentirà a parlar, de Matadepera, tu diràs!!!
Isnel, isnel, que això que proposes és una falla ehhh...i jo no vull que em cremin per Sant Josep :(
Si és una cosa sólida: pedra, marbre, granit...en podem parlar.
Una rectificació, els formiguers de Matadepera no van cap amunt sino cap avall, que no estem a l'Àfrica central!...proposo: sobre el formiguer hi posem un tomaquet molt gros (d'aquells d'amanida de diumenge o de quan venen convidats) jo assegut a sobre i mirant enlaire i tirant escopinadetes sincopades i rodejat d´aigua com si fos un estany i jo el surtidor.
Ostres! doncs jo pel balcó de casa també feia coses d'aquestes; tirar escopinadetes... d'entre altres coses :P
quina història més xula, tristany! amb aquesta calor reconforten aquestes pinzellades del record. esperem que aquest estiu el foc no cremi la poca terra que ens va quedant :(. Si al perill d'incendis sumem la dèria asfàltica-camp de glofista i urbanitzadora d'aquesta gentola, aviat haurem d'exiliar-nos a un altre món...
ferran, qué més tiraves???
Begonya, tinc un amic a Pego que m´informa del tema de la degradació urbanística del País Valencià, és acollonant!. La gent no és conscient del desastre que estan fent els del PP???
Tristany!!!! hola estimat! quin monument ha guanyat? El de Brussel.les m'agrada, fa per tu!
No, en aquest país hi ha massa inconsciència... Sort que hi ha espais on no arriba la bèstia depredadora i el poder cavernícola, sort que ens podem trobar aquí mateix, ara mateix, salvant una mica l'incendi diari a què ens veiem sotmesos. Merci per ser-hi, tristanynyny!
Doncs jo no vull ser menys, clar que no perquè des que vaig descobrir aquests papers sabia que al darrere s'hi amagava tot un heroi. I a més de felicitar-te per ser un gran bomber també ho vull fer per la frescor dels teus contes, pel teu sentit de l'humor, per ser-ne tan dolçament sarcàstic i desvergonyidament irònic. :)
ja quedarem un dia per fer una passejada amb l'"Orbea", ostres Tristany tu encara la tens?
Ostres tu! Tot un heroi jejeje! Qui ho havia de dir!
Bé, a disfrutar de la festa major ;)!
Petonets, LLuneta
Jo pel balcó, com que sóc una nena, i per tant moooolt més civilitzada que els neeeennssss, només em dedicava a enlluernar als transeunts fent "la rateta" amb un mirall, jijiji.
Tristany, a mi m'agrada més la proposta de les piràmides, on les ubicariem? a l'Empordà potser? :P
Un petonet.
Qué loco todo esto...
Lo mejor que es re cope :)
Frederic, a mi m´agraden més les piramides, però es veu que surten una mica del pressupost :(...clar que es poden fer més petites.
Begonya, l'única esperança per el País Valencià es que el gremi de la construcció peti com una mascletá...i que s´acabi la destrucció indiscriminada.
Lluneta, han anat bé els examens ? :)
Joan, l'Orbea fa anys que no és entre nosaltres :.(
I, la veritat, no sóc tant heroi com sembla, no crec que el foc hagués destruit tot el poble...però mai se sap.
Aurembiaix, ademés de les escopinades també feiem això del mirallet, apuntavem els pits de les senyores aviam si els hi enceniem els mugronets...i les tites també :)
Efra, celebro que te guste (en el caso que te guste), però no pillo que es eso de "re cope"...
Tristany, que t'has perdut? O va de debò que t'estàs fent un monument?
Isnel...ara em poso a escriure...faré allò tipic de que quan una es separa la gent la vol distreure i tots els tius la volen dur al teatre per fer-se els intelectuals...però segur que la cosa sortirá més embolicada...es que jo escric sobre la marxa i mai sé per on petará la cosa :)
"re cope": una forma de expresar agrado, concordancia con el autor, alabar material excelente, o solamente decir que algo nos gustó en demasía.
:)
Es que me habias asustado, la COPE es la emisora de los obispos y dos veces COPE ya seria demasiado 0.0
Una pregunta: tu entiendes el catalán?
Claro, te entiendo.
La palabra cope (creo) que es un localismo argentino. Se desprende de la palabra "copado", que en síntesis, le cabería la misma explicación que a cope.
efra, gracias por la explicación ;)
Publica un comentari a l'entrada