*Els generals Cotton i Blyton a Virginia.*
El general va marcar amb una creu un punt del mapa; em va mirar als ulls i va dir: -vostè, tinent Olivier, agafarà sis dels seus millors homes i es situará en aquest punt del riu Potomac, davant la granja dels McGregor, concretament. He rebut informes, molt fiables, -va continuar- referents als plans del general Cotton. Els sudistes pensen remontar el riu Potomac i atacar, per sorpresa, la nostra reraguarda acampada a Oldville. La seva missió, estimat Olivier, consisteix en detectar els moviments de dels confederats i tan bon punt detecti l'avanç de les columnes enemigues fer-me arribar l'avís. Nosaltres, llavors, desplegarem les tropes a banda i banda del riu i vorejant les muntanyes anirem baixant fins l'altura dels homes d'en Cotton; els atacarem per ambdos flancs. Si Déu ens ajuda la victòria serà nostra, no li càpiga cap dubte!. En Cotton acabará els seus dies collint cotò pels camps d'Alabama, que és el que li pertoca jejeje.
Abans de retirar-me, el general Blyton em va agafar pel braç i em va dir amb solemnitat: -benvolgut Olivier, com a bon fill de Boston que és, estic segur que fará honor a la fama de valents que honora als militars bostonians. La seva missió pot canviar el curs de la guerra. El sabré recompensar. És possible que el general Ulysses Grant afegeixi algun galó a la seva cassaca blava -va afegir amb un deix de misteri.
El general em va acomiadar amb copet a l'espatlla desitjant-me molta sort.
Sense perdre temps vaig formar una columna de set homes i vam iniciar el camí cap el punt del riu Potomac que duiem marcat al mapa.
*El tinent Olivier i els seus homes a la riba del Potomac.*
El paratge era erm, inhòspit. Arreu matolls, fustots i llangardaixos. Alguns arbres trencaven la monotonia del paisatge. Un airet fresc de març feia rellinar els cavalls i els apressava la seva marxa.
Arribats a la nostre posició vam decidir formar en bateria. El 19è de Cavalleria de Illinois, al que pertanyiem, tenia fama de disciplinat i formal. Tots junts en formació, ens van ensenyar,feiem més respecte i més por a l'enemic. I més bonic, pensava jo.
Catorze ulls fitaven l'horitzó, estavem tensos i amatents, intentavem percebre riu avall, qualsevol puntet, qualsevol moviment, qualsevol nuvolet de pols que insinués l'arribada inminent dels homes del general Cotton. Res.
De tant en tant algun conill, alguna llebre, alguna guineu...
A l'endemà tot igual: algun peixet fent bombolletes pel riu, uns pardals jugant per les bardisses, una formació d'ànecs....
Haviem acabat les provisions. Ho van pagar els llangardaixos.
Llangardaixos al fonoll o sense fonoll, al romaní o sense romaní o fents diverses proporcions d'aquestes herbes aromàtiques, a la llosa, a la brasa, al caliu....trist.
Ens haviem oblidat de la nostra missió, de tant en tant una ullada al fons de la vall i prou.
Al quart dia va aparèixer un nen a l'altre banda del riu, era un fill de la granja dels McGregor.
Ens va mirar, el va sorprendre, segurament, que estiguessim en formació, i ens va cridar: -Hello north borders ! i nosaltres vam respondre: - Hello south borders!.
A l'endemà el nen va aparèixer amb els seus germans, dos nens i dues nenes, i ens van cridar: -Hello north borders! i els vam respondre: -Hello south borders!.
Van ser la nostra distracció aquelles tres setmanes d'avorriment bíblic a la riba dels Potomac.
Amb els dies vam anar depurant l'estil, vam acabar aconseguint efectes polifònics molt remarcables.
A finals de la tercera setmana vam sentir, molt llunyans, el soroll de canons de tot calibre. La batalla habia començat. I nosaltres allà. In albis.
El dia que feia 21 va aparèixer una carreta de soldats de la Unió en retirada. -Tot está perdut -ens van dir -la derrota és inapelable, el general Cotton a atacat per la banda dels llacs i ha agafat per sorpresa el nostre Estat Major. Ens vam afegir a ells i vam anar cap a Missouri.
Anys més tard vaig retrobar al general Blyton a una residència per ex-combatents, prop de Virginia. Compartia totes les hores del dia amb el general Cotton que també s'hi allotjava. Pel poble corria el rumor que s' entenien. Però jo no ho sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada