Saber portar el bocí de nit, quan ens pertoca,
o bé el tros de matí,
i omplir-nos la buidor de benaurança
o potser de menyspreu saber-la omplir.
Ací una estrella i, lluny, una altra estrella:
el viarany alguna oblidará.
Ací una boira, allà més boira encara:
després, el Dia clar!
Habitació de la poetessaTEMENT QUE EM VENCI,
NO HO HE DIT ENCARA
Tement que em venci, no ho he dit encara
al meu jardí;
no he tingut prou coratge
quan a l'abella ja ho anava a dir.
Al carrer no ho diria;
ai, les botigues prou em miraran:
que de morir-se tingui gosadia
una que és tan esquerpa i ignorant.
Que no ho sàpiguen pas els vessants de muntanya
on jo feia camí:
el dia que m'en vagi,
als boscos amorosos no ho vull dir.
Ni baix baixet a taula, no ho diria,
ni, per descuit, deixaré endevinar
que, avui mateix, algú cap a l'Enigma
traspassarà el llindar.
La casa on va viure i morir Emily Dickinson
(Amherst, Massachusetts, Estats Units 10 de desembre de 1830 - íd., 15 de maig de 1886) va ser una poetessa americana. Malgrat ser gairebé desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, un dels més importants poetes americans del segle XIX. De fet, la teoria sol acceptar que la poesia nord-americana contemporània amplia dos corrents divergents: un que neix de Whitman i un que neix de Dickinson. Curiosament, aquests dos poetes eren gairebé perfectes opostos en tarannà, prosòdia, intencions i estils poètics.
Dickinson va viure una vida introvertida i hermètica, que ha inspirat moltes biografies i voluminoses especulacions (tanmateix, se'n sap ben poc). Malgrat que va escriure, segons el darrer recompte, 1.789 poemes, només alguns d'ells es van publicar en vida de l'autora, tots ells anònims i probablement sense saber-ho ella.
(Wikipèdia)
Cementiri d'Armherst
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada