dijous, de desembre 24, 2009

Sempre he pensat que els eucalyptus eren - i són- grans persones.


Sempre he pensat que els eucalyptus eren -i són- grans persones, bona gent. Amb el de casa vaig tenir tothora una gran, tendra i enriquidora sintonia...fins que el van tallar; talment com van fer els gavatxos amb la reina Maria Antonieta; ella, però, per dalt, ell per baix.
Recordo -com són els records !, surten de la caixeta que creies haver perdut...i, ai las!, nous sommes ici!...i se't posen a la falda -, recordo doncs, quan l'anava a veure...Sempre (potser em feia pesat, vist en la perspectiva actual), sempre , sempre, l'hi entrava amb la mateixa brometa "fas bona olor avui, troç de fusta presumida!". I ell callava, tímid com era. Mai l'hi he retret el seu posat melinconiós, car em perfuma els records. Qui, en les matinades fresquejants, pot posar preu als pensaments?.

4 comentaris:

jaka ha dit...

Bones Festes Quico !!!

Una abraçada... buenu, dos,


;)

Jordi Rius i Fruitós ha dit...

Tots els pensaments que poses per escrit són una molla que activa la memòria de qui els llegeixen, i fan que molta gent envegem la teva capacitat per expressar sentiments amb la claredat que tu ho saps fer.
Molt bones festes, Quico!!
Jordi Rius i Fruitós

Quico Ventalló ha dit...

Jaka, molt bones festes !!!

Quico Ventalló ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, Jordi. La veritat és que anima a escriure!. De fet mai havia escrit abans d'obrir el bloc...per què no n'obres un tu? ;)

Bones Festes!