RECORDA, COS...
Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.
I el text original (en grec):
ΘΥΜΙΣΟΥ, ΣΩΜΑ...
Σώμα, θυμήσου όχι μόνο το πόσο αγαπήθηκες,
όχι μονάχα τα κρεββάτια όπου πλάγιασες,
αλλά κ εκείνες τες επιθυμίες που για σένα
γυάλιζαν μες στα μάτια φανερά,
κ ετρέμανε μες στην φωνή — και κάποιο
τυχαίον εμπόδιο τες ματαίωσε.
Τώρα που είναι όλα πια μέσα στο παρελθόν,
μοιάζει σχεδόν και στες επιθυμίες
εκείνες σαν να δόθηκες — πώς γυάλιζαν,
θυμήσου, μες στα μάτια που σε κύτταζαν·
πώς έτρεμαν μες στην φωνή, για σε, θυμήσου, σώμα. K.Π. Kαβάφης
Konstantinos Pétrou Kavafis (en grec, Κωνσταντίνος Πέτρου Καβάφης transliterat també com Cavafis, Cavafy o Kavaphes, nascut i mort a Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) va ser un poeta grec, una de les figures literàries més importants del segle XX i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna.
Va treballar com a periodista i com a funcionari, i va publicar relativament poc en vida, encara que després de la seva mort la seva obra va cobrar paulatinament influència...
(llegiu més a la Wikipèdia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada