Imagineu-vos el cas d'una família que viu de lloguer en un pis pel que paga una renda mensual de 3.000 euros; qüantitat de totes totes abusiva i fora de mercat. Cada final de mes un veí truca la porta, arreplega el sou dels integrants de la família, s'embutxaca els 3.000 euros (i més) i deixa damunt la taula del menjador les escorrialles. La ignomínia fa temps que dura: des que uns veïns van rebentar la porta, van cremar els llibres i les coses de valor i, quan en tingueren prou, van canviar els noms de les coses. S'en van endur les escriptures de la casa i les van substituir per unes de falses a nom dels agressors. Qui si va oposar va ser mort. Els descendents, amb el pas del temps, atemorits i humiliats, van anar acceptant la seva condició de vençuts. Alguns familiars -algun gendre de mal record, com va ser el cas de José Antonio o l'Alejo- inclús van posar-se a sou dels ocupants per reprimir la seva pròpia família -no hi ha grup humà que no hagi tingut traïdors i llimacs. Periòdicament, algú sol.licita als nous amos una petita rebaixa del lloguer i també, si no els hi és molèstia, consideressin la possibilitat de fer alguna obra de manteniment, que la casa ja cau a trossos...res de res, ni cas: només l'insult i el menyspreu per resposta.
Doncs bé, aquest exemple que us he explicat, representa, fil per randa, la situació d'espoli i anoerrament nacional dels catalans. Vivim de lloguer a casa nostra, sense poder disposar de res i sotmesos a l'arbitarietat de forans. El seu "dret" no és el nostre "Dret", sinó un contracte de vassallatge que no hem de reconèixer.
Les nostres escriptures de propietat són les Constitucions Catalanes. La seva Constitució no es altra cosa que el certificat del lladrocini. L'anul.lació i substitució de les Constitucions i Drets dels catalans per part dels ocupants -mitjançant els Decrets de Nova Planta (17149- no s'ajusta al dret sobirà i legítim de Catalunya, sinó que és una violació de la legitimitat perpetrada per la força de les armes. A sang i foc
Els Decrets de Nova Planta deroguen de fet, que no de dret, les Constitucions de Catalunya de forma il·legal ja que segons les pròpies constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials:
"...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sino en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor" (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52. Felip II. Cort de Barcelona del 1599)
Molt abans, s'havia deixat escrit:
"A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters." Cort de Barcelona, any 1283.
Per tot això que hem exposat, i en la contingència actual de vulneració de tots els nostres drets, per part del Tribunal Constitucional espanyol, cal deixar ben clar que aquest tribunal és il.legal i l.legitim i per tant el Principat de Catalunya no li deu acatament ni observança.
Davant lleis foranes il.legitimes, reivindiquem les emanades de la sobirania catalana.
«Mireu vostres furs i constitucions, vostres llibertats i vostres privilegis i vos tindreu per els pobles mes lliures de la terra.» Pere III el Cerimoniós. Corts de Montsó,Corts de 13
Lectures recomanades:
Opuscle polític editat a Barcelona el 1713, a finals de la Guerra de Successió. En un moment en què els catalans havien quedat abandonats pels aliats, "El Despertador de Catalunya" volia combatre el desànim i la propaganda borbònica, justificant les raons d'aquella resistència contra Felip V.
1 comentari:
Devant la meva ignorància, em pregunto. Si tots aquells que s' en diuen catalanistes, independentistes, ETC... " només de paraula" que parlen i s'omplen la "voca" si, en ninúscula sota la meva ignorància, per buscar i guanyar el vot fàcil, no tenen el que s' ha de tenir "COLLONS" I D' UNA VEGADA PER TOTES ES PLANTEN.
Els entesos diuen que depenen de Catalunya en Bona part, si en maiuscula sota la meva ignorància.
No serà que alguns, per no posar al mateix sac als honrats i responsables, busquen el seient, la cartera, el sou, la vida còmode, o fins i tot com el cas del millet, si en minúscula sota la meva ignorància.
EM PREGUNTO SI VOTEM A QUI ENS HA DE REPRESENTAR I NO HO FAN. NO SOM SUFICIENTMENT DIGNES CADA UN INDIVIDUAL O AGRUPATS COM PER DIR PROU, S' HA ACABAT. SI ELS QUI EM DONAT EL VOT NO TENEN EL QUE S' HA DE TENIR, NO HO PODEM FER NOSALTRES.
EM PREGUNTO SOTA LA MEVA IGNORÀNCIA.
EL VOT NO DONA DRET A FER EL QUE ELS DONI LA GANA, SINO A GESTIONAR ELS RECURSOS, CAPTATS.
NO SABEM DIR PROU, O ES QUE TOTS VOLEM UN SEIENT, UNA CARTERA, UN SOY, UNA VIDA FÀCIL I FINS I TOT ALGÚN ACCEPTARIA EL CANVI PER EN millet, durant els seus anys de rei???.
Publica un comentari a l'entrada