La processó passant just davant casa meva (amb la catifa no hi tinc res a veure, es cosa dels veïns del tercer)
Diumenge, 8 del vespre. Jo era a casa, avorrit; pensant en què estava pensant i pensant perquè estava pensant en què estava pensant...
De cop he sentit música coral al carrer, " panis Angelicus fit panis hominum; Dat panis coelicus figuris terminum. O res mirabilis! Manducat Dominum...". He pensat: caram, avui fan música bona a la Plaça Vella!. M'he posat els mocassins marró fosc de pell girada (toc britànic). He baixat al carrer. Ni una ànima. Si tingués por, si fos poruc de mena, hauria tingut por.
La música que sentia sortia d'altaveus penjats als balcons. M'he sorprès. La coral ha callat i, tot seguit, s'ha sentit la veu del bisbe dient missa. He arribat a la Plaça Vella i he tombat cap a l'esquerra. A la porta de la catedral hi havia un grupet de persones. Un homenet, pressumptament mudat amb americana blau PP (o sigui lletja), m´ha donat un imprès on es podia llegir:"A les 8 del vespre.Missa solemne per Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, seguida de processó amb el Santíssim Sagrament".
He entrat. Hi havia algunes amigues de la meva mare, del sector de les tenyides. També he localitzat algún ex-company de col.legi. M'he situat dempeus al final de l'Esglèsia, al costat la porta de sortida, i he posat cara de fer-me l'interessant, per si em mirava algú.
A l'hora de combregar m'ha vingut el següent pensament: i si em poso a la fila i combrego?, no recordo gens la darrera vegada que vaig combregar...
Un cop era a la cua, he recapacitat i m'he dit:
"escolta Quico, que tu vas ser promotor del boicot a la missa de l'escola, que vas ser fundador de la L.A.O ( Liga anti-Opus), que no pares d´escriure a Forums d'internet deixant com un drap brut la Conferencia Episcopal Española, la COPE, el Duran-Lleida i tot allò que faci olor a naftalina...aviam si mentre combregues, cau un llamp del cel i et deixa ben fregit!. Però no, no crec que passi".
He avançat unes passes i de cop he recordat que quan jo tenia 8 anys i anava a l'Escola Pia, la senyoreta Cardona ens havia explicat, a classe de religió, la següent història real:
" Ocurrió en un pueblo del sur de Italia. Un cura que estaba oficiando misa, en el momento de tomar la Sagrada Forma, fué tentado por el diablo y por un momento dudó que la Sagrada Forma contuviera el cuerpo de Cristo. Dios, entonces, quisó darle una lección y cuando el cura introdujo la Sagrada Forma en su boca, esta se transformó en un trozo de carne cruda, como si fuera un bistec crudo, lo entendeis niños?".
He girat cua, he deixat la filera i, tot xino-xano, he anat a fer un cafè al bar que vaig sempre.
Foto oficial de la meva primera comunió. El vestit era un hàbit blanc de franciscà.
Història del miracle de la Sagrada Forma convertida en carn
explicat pel Padre Jorge Loring S.I
Lanciano está en la costa del mar Adriático, en Italia. En el siglo VIII, estando un sacerdote celebrando la santa misa, después de la consagración, le asalta una tentación sobre la presencia real de Cristo en el Santísimo Sacramento. En aquel instante la Sagrada Forma se convirtió en un pedazo de carne. Asustado, atónito y emocionado se lo dice a los asistentes que suben al altar para observar lo ocurrido. La noticia se difunde por toda la ciudad.El hecho está registrado cuidadosamente en un pergamino manuscrito de aquel tiempo, que posiblemente es el documento original en el que se describe y certifica el milagro. Por lo tanto puede ser el relato oficial de los hechos.
Este trozo de carne que tiene 5x6 cms. se conserva hasta hoy. Han pasado 1200 años.
Esta carne ha sido analizada en 1970 por los profesores de la Universidad de Siena Dr.Linoli, Profesor Universitario de Anatomía e Histología Patológica, y Médico-Jefe de los Hospitales Unidos de Arezzo, y por el Dr. Bertelli, Profesor de Anatomía Humana en la Universidad de Siena. Se trata de carne humana viva, tejido muscular fibroso, con un lóbulo de tejido adiposo y vasos sanguíneos. No aparece rastro alguno de las sustancias químicas utilizadas para la conservación de cadáveres El análisis cromatográfico de la sangre confirma que es sangre humana del grupo AB, el mismo grupo de la sangre de la Sábana Santa y del Sudario de Oviedo. Es verdaderamente admirable que las proteínas de una sangre tan antigua produzcan una curva electroforética mostrando el perfil propio del suero fresco.
Los análisis se realizaron con absoluto rigor científico, documentado con una serie de fotografías microscópicas.
Este milagro ha sido confirmado en 1976 por la Comisión Médica de la Organización Mundial de la Salud definiéndolo como un caso único en la Historia de la Medicina.
El informe científico de los profesores Linoli y Bertelli ha sido publicado por Bruno Sammaciccia en su libro «El milagro eucarístico de Lanciano», cuyo texto original italiano ha sido traducido al inglés, alemán, francés y español.
El informe científico de los Doctores Linoli y Bertelli, finalizado el 4 de Marzo de 1971, termina con estas palabras: «En base a lo anterior es posible afirmar, sin temor a contradicción, el origen humano de la carne y la sangre del milagro eucarístico de Lanciano».
Y nosotros terminamos diciendo: «El Señor ha querido dejarnos pruebas visibles y patentes de su Presencia Real en las especies sacramentales para confirmar nuestra fe en la Eucaristía y aumentar nuestra devoción al Santísimo Sacramento del Altar».
The Bachelors - Hello Dolly (1966)
31 comentaris:
osti, quico, la senyoreta cardona era una mica gore, no?
ara no em puc treure del cap la història de la senyoreta Cardona, coi Tristany! perquè ens l'has explicat? :)
Elisenda, la senyoreta Cardona era una santa i les santes són així de morboses.
Aurembiaix, és millor saber la veritat, per dura que sigui, que viure en l' insuls món de l'ignorància.
Tristany, quina cara de trasto, fins i tot resant! Segur que la senyoreta Cardona tenia por d'aquest "angelet" ;-)
(No t'ho prengues a mal, Tristany: és que jo sempre trobe cara de trasto als xiquets.)
Giorgio, que va!, un dia vaig veure una pelicula que els "caballeros" els hi feien petó a la mà a las "damas" i jo em vaig tirar tot l´any fent petons a la mà a totes les senyores que veia, inclús a les senyoretes (perquè també són persones, és bromaaa) i les tenia a totes a la butxaca. :)
Giorgio, es que tenia les dues facetes jo, d´àngel i de dimoni.
El capellà del meu cole era una cosa així com la senyoreta Cardona: només sabia explicar contes de por. El que em feia més basarda era aquell de la mare que donava a llum un nen i els metges deien que només en podien salvar un, la mare o el nen, i ens preguntava a qui havia de salvar un metge bon cristià, la mare o el fill. El dia que li vaig dir al mossèn que el metge bon cristià els havia de salvar a tots dos i deixar-se de collonades em va fer fora de la classe.
Ostres, jo també vinc d'escola de capellans i recordo cada història que buff...
No eren ben bé capellans, eren germans; però "d'històries per no dormir" també en contaven! jejejeje
I per lo de l'àngel i el dimoni... jejejeje si ho deixem amb dimoni amb cara d'àngel, serveix? jejejeje
Apa, un petoneet!
Diumenge teniem assaig amb la coral, em vaig equivocar d'hora i vaig entrar a l'esglèsia en plena missa de Corpus i em vaig quedar una estona. Era diferent de les altres misses i no sabia perquè (m'ho van explicar després) i per un moment em va passar com tu, sentia una força que em portava a fer cua... però vaig poder resistir i vaig marxar corrents d'allà. Ara que ja m'he tret la creu que duia penjada del coll no vull tornar a caure a les seves garres!
Quin conte més horrible, el de la sra. Cardona!!! Jo fa temps que no vaig a missa (sóc agnòstic, però els capellans són amics meus i de tant en tant fem alguna xerradeta), i al llegir el post m' he enrecordat d' un dia en que el capellà treié les galetes per combregar d' un calaix, totes ficades en un paquet, l' obrí, es ficà un bon grapat a la boca i em digué: "En vols? En aquest moment només són trocets de pa". Em va fer molta gràcia xDD
Isnel, al final els meus pares van dir al cole, que quan les històries que ens explicaven havien d'acabar malament, que a mi m´evacuessin de l'aula. I així ho van fer, es veu que per les nits jo no podia dormir del trasbals :)
lluneta, crec que era un angelo dolent i al mateix temps un dimoni bo :)
Frederic, s'ha de reconèixer que el millor llegat de l'esglèsia ha estat la música i sobreot, sobretot: Johan Sebastian Bach. L'únic Déu que reconec és Bach.
Esteve, ara em sap greu haver parlat de la senyoreta Cardona, ella, pobreta, era filla de la societat obscurantista que havia viscut, no ho feia amb mala fe, ella s´ho creia i la veritat és que era molt dolça i bona.(carai, ara sembla que l´hagués mossegat, però no ehhh :) )
Tristany: et noto un dissimulat i inconfessable orgull egarenc neodiocesà ("ei, que ja tenim bisbe!").
Jo vaig fer la Segona Comunió vestit de mariner. La primera la vaig fer vestit d'escolanet un dia que el capellà em va acostar l'hòstia pensant que jo ja havia fet la primera! La meva primera confessió va ser: pare, jo ja he fet la primera comunió!
geococcyx: no pas, això del bisbat no m'importa gens i el bisbe menys i això que el pati de casa fa paret a la catedral...está molt bé fer això de la primera i la segona comunió :)
Tristany, se m'ha avançat la Lluneta: t'anava a dir quelcom de semblant sobre el fet de ser àngel o dimoni. Però ella ho fet amb més gràcia :)
Ui, quina cosa devia fer això de la música pels altaveus a la Plaça Vella. Vaig viure a Terrassa una temporada i ara hi he tornat, mentre llegia això. Però quin horror, la missa de dol pel bisbe, no? Aquest bocí de passat d'església-obscurantisme-castrationis el portem tots més o menys com podem. Què hi farem! Tots tenim una Cardona a la llista negra. ;)
Osti, Bach, el tinc una mica travessat dels meus estudis de piano, prefereixo Mozart i Chopin.
M'agrada molt la foto, potser penjaré la de la meva 1a i última comunió...
Quina por Tristany, aggggg, només de pensar-ho se'm fa un nus a la gola, aiiii. Jo gfa un milió d'anys que no combrege, però recorde que em feia no sé què haver de menjar-me un cos. No sé no sé no he cabat mai de pair-ho, resulta molt macabre. No ´sé ara de cap religió en la qual et menges el cos del déu. La foto de comunió és fantàstica. Un xiquet ben intessant. Llastima que no en tingues cap de la senyoreta Carmona :). joan.
Giorgio, ja estem tots d´acord, doncs ;)
Begonya, que el bisbe no s'ha mort pas, era la missa de Corpus Cristi :)
Frederic, la música religiosa de Mozart és molt maca, però l´altre era com el "hilo musical" de l´epoca...
Saravá, aviam si t'animes eh :)
Anjoc, aviam si passo per casa teva, es que estic molt gos ultimament, mil excuses ;)
Doncs els veïns del tercer li deuen posar voluntat però el que es diu traça, ni mica... M'he quedat de pedra al saber que el tros de carn està més viva que mai... Collons, quin iuiu! ara no sé si podré agafar el son.
Publica un comentari a l'entrada