Tossa de Mar, 6 desembre 2005, 17'45h
Mar d'hivern. Plàcida solitud que tot embolcalla. Marinada fresca, salnitrada. Olor d'arena humida. Coure vell encès pel sol que, amb recança, s'amaga. A les roques, les aus, preparen estances. Crits, penyassegats, rumoreig d'onades. Festeig de blaus acomiaden la tarda...
I el mar, sempre el mar.
Atrau i espanta. Ens sentim, llavors, petits i omnipotents.
I nosaltres -sols- torbats per preguntes sense resposta, que mai, mai, respon. Calla, sempre calla, i empetitim i empetitim i ens deixem endur per la seva força intemporal i salvatge, irremissiblement.
Potser el mar ens venç perquè posseeix allò que nosaltres més dessitjem: força per no ser fràgils i domini d'un temps que s'ens escola. Potser aquest és el seu misteri i la seva victòria.
I el mar, sempre el mar.
Atrau i espanta. Ens sentim, llavors, petits i omnipotents.
I nosaltres -sols- torbats per preguntes sense resposta, que mai, mai, respon. Calla, sempre calla, i empetitim i empetitim i ens deixem endur per la seva força intemporal i salvatge, irremissiblement.
Potser el mar ens venç perquè posseeix allò que nosaltres més dessitjem: força per no ser fràgils i domini d'un temps que s'ens escola. Potser aquest és el seu misteri i la seva victòria.
Tossa de Mar, 1 març 2005,17'26h.
Tossa de Mar, 28 febrer 2005, 8'27h.Fotos antigues que he trobat per casa:
Tossa de Mar
Tossa de Mar, 1942
Tossa de Mar
Tossa de Mar
Tossa de Mar
Tossa de Mar
Tossa de Mar
Castelldefels 1931
Castelldefels 1931
Llafranch 1941
Llafranch 1941
Llafranch 1941
Llafranch 1941
L'Estartit 1942
L'Estartit 1942
L'Estartit 1942
L'Estartit 1942
L'Estartit 1942
21 comentaris:
tristany, que bonic! feia un munt de dies que no entrava a llegir res de per aquí i ara entrar i trobar un post teu tan inspirat em fa agafar aire enmig del frenesí :)
jo aquest matí he vist sortir el sol per montjuic, el cel ben taronja i ben vermell i també era preciós.
Millor la fotografia del mar que la del losantos i companyia; i millor les teves paraules que les dels 'contertulis' de l'alejo ...
salut, tristany ;)
Oh quina meravella, gràcies. Retrobar-se sempre amb el mar. EL MAR: necessito anar al mar.
Deixa'm que escrigui paraules sense volta a la sorra, que després les esborri l'aigua, que l'enveja de la teva proximitat al mar no m'espatlli el somni d'arribar-hi algun dia.
gràcies per les petxines.
espero que Tossa ja s'hagi recuperat dels aiguats passats
Bon minyó Tristany!.
Les millors imatges que podies posar per que les mirem mentre deixem anar les tensions i mal rotllos que de vegades ens atrapen.
Com enyoro el mar, 10 mesos ja porto vivint terra endins i no m'acabo d'acostumar a la seva absència... hauré de tornar a prop d'ell.
Un petonet Tristany.
Tossa, quins records... Vaig treballar un any a l'insti de Lloret i tenia alumnes de Tossa. Gent estupenda i un paisatge meravellós. Recorde un dinar en què ens van servir un plat que es deia "cimitomba" o "semitomba" no ho recorde, era boníííssim!Des d'aquí una abraçada per a la Pilar Mundet, encara que no ens llegeixi.
elisenda, jo mai he vist sortir el sol a Barcelona...i les vegades que he estat despert a Barcelona a l´hora que surt el sol, no veia res :(
JCR, la veritat es que passar de la COPE a la prosa poètica, és una mica "heavy" :)
Saravá, viure prop del mar és un autèntic privilegi. Em dol no viure-hi :(
frederic, els aïguats són consubstancials del nostre clima. La natura es sàbia i sempre es recupera.
despi-na, aquestes vistes de Tossa són de les més suggerents de la Costa Brava. Molt sovint clico l´enllaç de la webcam que tinc a la meva llista de links. Els dies de tempesta són fantastics.
elquemaietvaigdir, tens tota la platja per escriure el que vulguis, i les petxines, són ben teves ;)
aurembiaix, gràcies pel petonet )*
ah, la sort de viure a Catalunya, es que no tenim rès lluny, ni el mar.
Begonya, has estat per tot arreu eh :)
Terrassa, Tossa, Lloret...
I a la Pilar Mundet li donarem records desde el blog ;)
Sembla ser que els meus pares em van portar a Tossa quan tot just tenia dos mesos, en una barqueta des de Sant Feliu de Guíxols, on estiuejàvem. La meva mare sempre explica que tenia por que jo em maregés i no deixava de mirar-me. La que es va marejar al final va ser ella i és el pitjor record de passeig en barca que recorda. Ara ve Nadal i segurament ho tornarà a explicar a l'hora de les postres :)
Per mi Tossa és un lloc fantàstic on, molts anys després d'aquella passejada, en una nit càlida a la vora de les ones... uf... bé, això... que és fantàstic... ;)
A Castelldefels només hi he estat una vegada que vaig anar a veure un mig-nòvio meu. De Llafranc tinc un record bellíssim localitzat al passeig de Ronda, en una tarda esverada d'agost. A L'Estartit m'hi vaig passar molts estius de la meva adolescència. Allà em vaig enamorar com una beneita d'un francès guapíssim que es deia Alain i vaig veure en directe com l'home trepitjava la Lluna.
Ja veus. Tot el que m'arriben a evocar les quatre fotos que has trobat per casa... Ostres...
Ah! I el text, una delícia!
Isnel, a Tossa vaig tenir la meva primera novia. La vaig conèixer a l´escala de l'hotel. Jo estava assegut a un esglaó, al costat d'un ficus, quan ella va passar pel meu costat. Era rossa amb ulls blaus. Ens vam mirar. Ella es va asseure al meu costat. No vam parlar. Jo només parlava català, i poc. Ella era estrangera. No va passar res ni vam fer res. Teniem 4 anys. Sé que erem novius perquè els meus pares ho van comentar amb els seus quan ens van veure junts a l´escala. Però no en recordo res més. Mai més le tornat a veure i si la veiés dubto que la reconegués. Tampoc vaig tenir cap trauma :)
Moments d'introspecció Tristany produïts per l'arribada d'aquest dies? ...a mi com em trasbalsen una miqueta :)
Bonic text i boniques fotos,...aiiii jo he estat per al´´i, jo he estat...bé a tossa de mar no, pero hi vull tornar i hi aniré :)
Quin post mes xulo Tristany i molt poètic!!!
Jo també he estat per aquests llocs però ja molt de temps, devia ser a l'època del blanc i negre. :)
Publica un comentari a l'entrada