De vegades em cansa ser jo. Més que res per això d'haver-me de dur sempre a tot arreu, per no poder estar mai sol, per no disposar d'un mínim d'intimitat, per trobar-me sempre a tot arreu (fins i tot al llit)...no sé, per aquesta estranya sensació de pensar que sempre m'estic seguint.
“Homme, si tu es quelqu'un, va te promener seul, converse avec toi-même et ne te cache pas dans un chœur.”(Épictète)
“Homme, si tu es quelqu'un, va te promener seul, converse avec toi-même et ne te cache pas dans un chœur.”(Épictète)
Adéu Slavianka/Farewell Slavianka-
Cors de l'Exèrcit Roig/Russian Red Army Choir
4 comentaris:
De vegades es molt pesat aguantar-se un mateix oi?
(:D
Doncs sí eh, Jaka; fins el punt que quan em mirallo no puc evitar sentir-me observat per mi mateix :(
Prova a casar-te. Si a sobre aconsegueixes tenir un fill, t'adonaràs que lo teu és una quimera.
Ei Albert!, de moment tinc un gos i és com tenir algú ingressat a la Mútua, no el puc deixar sol. L'he criat massa bé i ara no es desenganxa de mi, és un problema eh
Publica un comentari a l'entrada