He passat tota la nit entre Pinto i Valdemoro, entre Cain i Abel, entre Vilanova i la Geltrú...He somniat molt, i molt embolicat. Tan aviat volia ser un shaman de la tribu dels indis crow com un pescador de canya.
He donat voltes i voltes al tema i voltes i voltes al llit. Han tocat les 3, les 4, les 5...a les 4 també han trucat el timbre del pis de dalt, era una broma, suposo. Cap a les 6 m'he dit: "Quico, decideix una cosa o altre, o shaman o pescador de canya. Són quarts de quinze i la casa sin barrer. Aquesta tensió no et pot ser bona. L'incertesa del dubte t'afebleix el senderi i grans fites de tu espera la pàtria i la pàtria, el noble Principat de Catalunya, et necessita fort i amb el cap ben clar!". "Buenu", m'he contestat. Posem els pros i els contres als platets de la balança; tot anava bastant anivellat fins que s'em ha ocorregut "i si tens un atac d'apèndix?. Ah, coi!, que si ets un shaman crow t'hi quedes eh. Sense anestèsies, ni antibiòtics ni bisturis la gent la palmava i, considerant que encara tinc la "pendis"....el guanyador és: el pescador de canya!.
Havent dinat he agafat el cotxe i he anat al Decathlon. M'he dirigit a la secció de pesca. Hi havia dos tipus de canyes: les llargues i les curtes (com les sardanes, he pensat), però ni idea de com es montaven ni res. He vist un empleat de la tenda i li he preguntat si ell entenia (d'això de pescar) i m'ha dit que un cop va anar a Vilanova i va pescar un peix i que no sabia com es deia ( no ell sinó el peix). Total, seguint el principi "in dubtio pro reo" he comprat una canyeta que estava d'oferta, He preguntat si en tenien que ja portés el peix posat (per fer una gracieta) i m'han dit que no. El que si m'han indicat és que només amb la canya sola no pescaria res, O sigui que m'han aconsellat que hi posés uns complements imprescindibles i m'han fet comprar també: ploms, fils, ams, i dues coses més que no sé ben bé que són. Tot plegat m'ha costat 21 euros i cinc cèntims, "menys que un llobarro" li he dit a la caixera, que era ecuatoriana, i crec que no m'ha entès perquè encara vivim en un país ocupat.
Quan ja era al cotxe he pensat que alguna cosa s'havia de posar a l'am perquè els peixos piquéssin. He tornat a entrar, li he explicat el problema al dependent i m'ha dit "segueix-me". M'ha dut a una nevera on hi havia una mena de llaunes, n'ha agafat una, l'ha obert, me l'ha ensenyat (la llauna), m'ha mirat als ulls i ha dit: "cucs!", i jo he dit: "cony!". He vist que a la llauna posava "Koreans" i li he dit al dependent:" i van bé?..." i ell m'ha contestat; "sí, però mosseguen" i jo li he replicat:"cony, doncs no és plan".
Hem estat callats una estona mirant a terra, fins que jo mateix he trencat el silenci amb aquestes sàvies paraules: "en veritat, en veritat et dic, benvolgut amic dependent del Decathlon, que això de la pesca pot ser una marranada. Perquè si jo poso un cuc a l'am i el peix pica i es menja el cuc i després, per la propietat traslativa, jo em menjo el peix, també em menjo el cuc!...i jo no sóc un menja-cucs!".
Ell m'ha entès i m'ha dit, amb veu baixeta i sensual: "hi pots posar gambetes petites, petites".
Pel cotxe he pensat que també si pot posar trocets d'anxova, o de formatge, o de pizza si m'apures...tot menys fastigosets cucs!
Havent dinat he agafat el cotxe i he anat al Decathlon. M'he dirigit a la secció de pesca. Hi havia dos tipus de canyes: les llargues i les curtes (com les sardanes, he pensat), però ni idea de com es montaven ni res. He vist un empleat de la tenda i li he preguntat si ell entenia (d'això de pescar) i m'ha dit que un cop va anar a Vilanova i va pescar un peix i que no sabia com es deia ( no ell sinó el peix). Total, seguint el principi "in dubtio pro reo" he comprat una canyeta que estava d'oferta, He preguntat si en tenien que ja portés el peix posat (per fer una gracieta) i m'han dit que no. El que si m'han indicat és que només amb la canya sola no pescaria res, O sigui que m'han aconsellat que hi posés uns complements imprescindibles i m'han fet comprar també: ploms, fils, ams, i dues coses més que no sé ben bé que són. Tot plegat m'ha costat 21 euros i cinc cèntims, "menys que un llobarro" li he dit a la caixera, que era ecuatoriana, i crec que no m'ha entès perquè encara vivim en un país ocupat.
Quan ja era al cotxe he pensat que alguna cosa s'havia de posar a l'am perquè els peixos piquéssin. He tornat a entrar, li he explicat el problema al dependent i m'ha dit "segueix-me". M'ha dut a una nevera on hi havia una mena de llaunes, n'ha agafat una, l'ha obert, me l'ha ensenyat (la llauna), m'ha mirat als ulls i ha dit: "cucs!", i jo he dit: "cony!". He vist que a la llauna posava "Koreans" i li he dit al dependent:" i van bé?..." i ell m'ha contestat; "sí, però mosseguen" i jo li he replicat:"cony, doncs no és plan".
Hem estat callats una estona mirant a terra, fins que jo mateix he trencat el silenci amb aquestes sàvies paraules: "en veritat, en veritat et dic, benvolgut amic dependent del Decathlon, que això de la pesca pot ser una marranada. Perquè si jo poso un cuc a l'am i el peix pica i es menja el cuc i després, per la propietat traslativa, jo em menjo el peix, també em menjo el cuc!...i jo no sóc un menja-cucs!".
Ell m'ha entès i m'ha dit, amb veu baixeta i sensual: "hi pots posar gambetes petites, petites".
Pel cotxe he pensat que també si pot posar trocets d'anxova, o de formatge, o de pizza si m'apures...tot menys fastigosets cucs!
2 comentaris:
Sort que hi pots posar gambetes... Fes-ho i jo em menjaré tots els teus peixos, Quico.
Hola: no ens coneixem de res, però et volia fer una consulta, car a lo millor em pots ajudar. Avui he recordat en un somni una anécdota que m'explicava un vell comptable ja traspassat. Explicava aquest home que abans de la guerra havia estat a Lleia capitalñ i als autobusos hi havia una propaganda d'un conyac que deia "COÑAC EL TERRIBLE, EL PEOR DE TODOS, NO LO BEVA" El mateix somni m'ha fet recordar que en una novel·la d'en Vidal Vidal "El salvatge Oest" casp al final parlava d'aquest assumpte pero segons el record del somni, la fàbrica era d'anis i l'anuncia diria doncs "ANIS EL TERRIBLE, EL PEOR DE TODOS NO LO BEVA". a novel·la tot i regrar calaixos i prestatgeries no 'he sabuit trobar (possiblement la deuria deixar a algu)I a penes he trobat informació sobre aquesta fàbrica i tafanejant m'ha sortit el teu bloc.
Si en saps alguna cosa o on puc trobar informació t'ho agraïria, ja sé que és una fotessa, perìo mira, ja posat m'agradaria treure'n l'entrallat.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada