De la batalla que hi ha hagut aquesta nit al meu llit i que m'ha fet arribar tard al Consell Nacional

-Dedicat a l'Albert Pereira, President del Consell Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència-

A Terrassa és Festa Major. Visc just al carrer de baixada que va del centre al Parc de Vallparadís. Problema?, doncs que l'Excel.lentíssim Ajuntament té a bé organitzar un "festival" que es diu "Jove tu també pots" i que consisteix en omplir el parc de barraques on s'emborratxa la jovenalla; fins el cul, cada nit, cada nit, fins l'hora de missa d'onze. I?, doncs que el meu carrer és el lloc de transhumància de ramats de joves embriacs que pugen i baixen pel carrer, i contenidors que baixen rodolant i joves que pugen borratxos i contenidors que pugen borratxos i joves que baixen rodolant...i crits, i timbres que sonen i alarmes que es disparen i la veïna de dalt que surt al balcó i els hi diu "pocavergonyes, que estic dormint!" i un jove -potser l'únic que va serè- que li contesta "senyora, doncs que fa vostè dormint al balcó i cridant com una posessa, ensems".
I jo, que ja ho sé de cada any, miro d'anar a dormir tard, i llegeixo. I espero, i espero que la deesa dels somnis se m'endugui, amb els seus braços melosos, vers el paradís de la inòpia, dels somnis...
I en això que ha entrat un soldat confederat a la meva habitació. Esglai total. Poc temps per reaccionar. Amb la baioneta calada s'ha llençat sobre el meu llit. L'he esquivat. La baioneta s'ha clavat en el coixí, a un tel de ceba del meu cap. Molt bé per mi!. He agafat el llum de peu de la tauleta de nit i li he clavat un bon cop al barret, presagi de la testa. Encara es movia i jo que le agafat del coll amb la intenció d'escanyar-lo. Mentre en això estava, un altre soldat confederat ha rebentat la porta del balcó i ha entrat a l'habitació amb molt males intencions, penso. I jo que tenia les mans ocupades escanyant l'altre soldat, doncs, amb tota la força que tenia, li he clavat una cossa.
I en això que he caigut del llit i m'he despertat entre el gos i l'armari dels llibres...i és que ja ho diuen: sempre es somia el que has viscut, percebut, o intuït el dia abans. I jo que m'havia adormit llegint "El general Blyton mai va ser un gran estratega". I és que si el dia abans vas a una peixateria a la nit somies en una paella, i si has comprat pernil somies en porcs, i si has vist la Rosa Díaz, també somies en porcs. Què té doncs d'estrany que per la nit m'ataquin els confederats i caigui del llit?, res, és el més normal del món.
I en això que, després de la batalla, m'he adormit. I m'he despertat a misses dites. I jo que volia agafar el tren de les 8'30 per anar a Barcelona. Cap allà les 12 he pujat l'escala que hem duia on es feia el Consell Nacional. He entrat i he dit: "hola !".