Sant Jordi-retaule de Jaume Huguet.
No descavalquis alt cavaller, Sant Jordi, que encara hi ha princeses que el drac sotmet i encisa. No descavalquis i alerta'ns sempre contra la por i la defallença, perquè amb el teu exemple sapiguem viure i créixer fidels al nostre origen.
Miquel Martí i Pol.
Miquel Martí i Pol.
Qui era Sant Jordi ?
Sant Jordi era fill de la noblesa persa, possiblement va ser educat com a cristià; a l'edat d'entrar a l'exèrcit romà, doncs, no va tenir problemes, fins i tot va arribar a ser oficial.
Però, l'emperador dels perses Dioclecià va disposar que els cristians fossin perseguits a mort, aleshores van començar els problemes per al nostre màrtir.
Tossut a no voler adorar els déus romans, i a no renunciar a la seva fe cristiana, va començar a ser torturat, diu la llegenda que durant set anys.
Va néixer a Capadòcia, cap a mitjan del tercer segle, i va morir un 23 d'abril de l'any 303 a Lidda
.
.
Sant Jordi patró de Catalunya.
El 17 d'abril de 1456 la Generalitat de
Catalunya
va declarar festa oficial el dia de Sant Jordi,
segons aquest full que
podem veure en el seu Dietari.
.
Estendard de les milícies catalanes
Catalunya, que té com a poble una història mil·lenària, té unes banderes que vénen de molt lluny i l’han anat acompanyant sempre. La més antigament històriada és precisament la creu vermella sobre fons blanc, la bandera de Sant Jordi. Així apareix enarborada per les tropes catalanes en la pintura mural existent al saló del Tinell (s.XIII).
Barcelona va fer de la creu del gloriós màrtir el distintiu dels seus «honrats ciutadans». D’això, en tenim constància en les Ordinacions de la Host veïnal: «Que per los Consellers, de present sia fet un penó larch ab senyal de Sant Jordi, ço és, la creu vermella e lo camp blanch, qui és senyal de la ciutat» (1395).
La de les quatre barres, que era l’escut d’armes dels comtes de Barcelona, i la de la creu de Sant Jordi, que era l’estendart de les milícies catalanes, són dues banderes que aniran juntes al llarg de la història de Catalunya i que un dia Barcelona, com a cap i casal de Catalunya, les agermanarà en el seu escut.
(extret de la web:http://www.pedrocchi.net/STJORDI/)
17 comentaris:
Martí i Pol, un dels meus poetes favorits, me'n vaig a dormir amb les seves paraules al meu pensament "...i alerta'ns sempre contra la por i la defallença..."
Bona nit a tots.
Ai, senyor! Però quan s'adonarà la gent que Sant Jordi i el Drac eren la mateixa personeta? Igual igual que el dr Jekyll i mr Hide...
jo vull un sant jrdi que vingui a rescatarme com a la princesa,. pero on son els homes ara els homes dels llibres de cavaleries que rescataven a la seva dama? jo em convertire en dona si aixi consegueixo que vingui a rescatarme
Ui això que va nàixer a Pèrsia m'agrada , la mediterrània tant plena de màgia i misteri, d'espècies olorores, de menjars saborosos, pells brunes i ulls negres, i els dracs d'ací cap allà fent de les seues :) Bon dia de Snat Jordi des de la Comunity Clips :)
Tristany, ja m'estranyava a mi que no ampliessis aquest post i que el deixessis curtet com ahir a la nit! :-)
Feliç diada per a tots.
I així com Joans, Joseps, Peres, Bernats i Antonis (i més, més...) eren noms que normalment es posaven a l'època medieval, no va ser fins força més tard que es posà el de Jordi. Es veu que estava reservat per a la gent d'alta condició i ningú no s'hi atrevia. I això que diuen que el nom vol dir "treballador de la terra". Contradiccions de la història, perquè de nobles que treballin la terra (amb les seves pròpies mans, s'entén) ben pocs, la veritat.
Abraçades.
(Encara hi ha paperoles enceses, Tristany, per la teva terra?)
Aurembiaix, el que té de bo en Martí Pol es que sempre en pots treure alguna idea o algun missatge positiu i factible, es fa entenedor i estimulant.
Giorgio Grappa, que vols dir que són com la CocaCola i la PepsiCola, que són el mateix producte amb dues presentacions diferents, i així abarquen més clientela?,
Rafa, tinc familia a Alcoi i allà si que ho celebren.
Maifred, veig que ets "nuevo en el Saloon"...tens un blog picantillu :)
Ja passaré a fer merder.
Anjoc, de fet sempre serà més sugerent Pèrsia que Islàndia...
Isnel, es que on visc, a Terrassa, no hi ha paperoles. Haig d´anara a 3 km,a Matadepera, i fa dies que no hi he anat :(
Més bé, Tristany, sempre m'he imaginat el Drac i el cavaller com a carn i ungla, dos bons amigatxos que es muntaven el teatret; així, l'un acabava devorant tendres xais i, l'altre, tendres donzelles; però no me'n recorde qui devorava una cosa i qui devorava l'altra...
Anjoc, sóc jo, joan de l'època mediaval :(
Força il·lustratiu, com sempre.
Aquestes històries sobre Sant Jordi no les sabia jo (excepte que havia sigut, segons diuen, un soldat romà). Cada dia s' aprenen coses noves...
Ostres tu, quina lliçó d'història, Tristany!! Molt interessant tot plegat jejeje!
I jo no sé si drac i cavaller foren la mateixa persona... però la pepsi i la coca-cola saben diferent jejejeje!
Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada